Diccionari de lingüística

Branca de la lingüística que estudia les semblances i diferències existents entre llengües o entre diferents estadis lingüístics d'una llengua.

Gramàtica descriptiva que estableix correspondències entre els fenòmens lingüístics de dues o més llengües.

Gramàtica generativa que pot generar un conjunt infinit d'oracions a partir d'un conjunt d'estats, cadascun dels quals determina un element terminal i el pas a un altre estat.

Gramàtica generativa constituïda per un conjunt de regles capaces de generar estructures i d'analitzar-ne els constituents.

Gramàtica generativa que prescindeix de tot tipus de transformació i postula l'existència d'un únic nivell de representació sintàctica, el de l'estructura superficial, en el qual les categories són concebudes com a conjunts de parells de trets que poden ser determinats per regles.

Gramàtica generativa que, com la gramàtica d'estructura sintagmàtica generalitzada, es basa en l'ordre superficial i en la concepció de les categories com a conjunts de trets i que, com la gramàtica lexicofuncional, atorga un paper molt important al lexicó, de manera que tots els processos semàntics i sintàctics importants són determinats per la informació de les entrades lèxiques.

Gramàtica en la qual juga un paper important el procediment d'unificació de trets, consistent en la possibilitat de combinar dues categories diferents en una de sola sempre que no continguen informació contradictòria, de manera que la nova categoria assumeix tota la informació de les dues categories unificades.

Gramàtica desenvolupada en la dècada dels vuitanta del segle XX per Martin Kay per tal de poder formalitzar d'una manera unitària i adequada per al tractament computacional diferents teories gramaticals.

Gramàtica generativa que postula que, en el nivell sintàctic més profund, les oracions consten d'un verb i d'una sèrie inordenada d'arguments nominals dotats de cas (agent, pacient, instrumental, etc.), concebut com una funció que assenyala el tipus de relació semàntica establida entre els arguments nominals i els predicats.

Gramàtica utilitzada en lingüística computacional basada en l'aplicació del procediment d'unificació a les estructures de termes, i no a les estructures de trets.