gerundi
gerundi
- ca gerundi, n m
- ca gerundi simple, n m sin. compl.
- es gerundio
- es gerundio simple
- fr gérondif
- fr gérondif présent
- en gerund
Definition
Forma no personal i no finita del verb amb valor aspectual imperfectiu que es construeix afegint el sufix ‑nt a la base verbal.
Note
- El gerundi pot aparéixer en oracions subordinades que denoten esdeveniments inacabats i simultanis als esdeveniments de l'oració principal (Vaig sentir el xiquet plorant) o en perífrasis verbals imperfectives (Estava plorant). Sintàcticament, el gerundi pot fer una funció adverbial, com en Parlava cridant, o predicativa, com en Hem sentit un llop udolant.
gerundi compost
gerundi compost
- ca gerundi compost, n m
- ca gerundi perfet, n m sin. compl.
- es gerundio compuesto
- es gerundio perfecto
- fr gérondif passé
- en perfect gerund
Definition
Forma no personal i no finita del verb que consta de l'auxiliar haver en gerundi i del participi del verb conjugat.
Note
- Per exemple, la forma havent cantat del verb cantar. El gerundi compost es diferencia del gerundi simple pel seu valor aspectual perfectiu o perfet i s'usa en adjunts que expressen situacions que són anteriors i finalitzades per referència a unes altres. Per exemple, Havent estudiat tant obtindrà uns molt bons resultats.
gerundi perfet
gerundi perfet
- ca gerundi compost, n m
- ca gerundi perfet, n m sin. compl.
- es gerundio compuesto
- es gerundio perfecto
- fr gérondif passé
- en perfect gerund
Definition
Forma no personal i no finita del verb que consta de l'auxiliar haver en gerundi i del participi del verb conjugat.
Note
- Per exemple, la forma havent cantat del verb cantar. El gerundi compost es diferencia del gerundi simple pel seu valor aspectual perfectiu o perfet i s'usa en adjunts que expressen situacions que són anteriors i finalitzades per referència a unes altres. Per exemple, Havent estudiat tant obtindrà uns molt bons resultats.
gerundi predicatiu
gerundi predicatiu
- ca gerundi predicatiu, n m
- es gerundio predicativo
- fr gérondif prédicatif
- en predicative gerund
Definition
Gerundi que introdueix una predicació secundària.
Note
- Per exemple, el gerundi plorant de l'oració He vist el pare plorant, que atribueix l'acció de plorar al pare.
gerundi simple
gerundi simple
- ca gerundi, n m
- ca gerundi simple, n m sin. compl.
- es gerundio
- es gerundio simple
- fr gérondif
- fr gérondif présent
- en gerund
Definition
Forma no personal i no finita del verb amb valor aspectual imperfectiu que es construeix afegint el sufix ‑nt a la base verbal.
Note
- El gerundi pot aparéixer en oracions subordinades que denoten esdeveniments inacabats i simultanis als esdeveniments de l'oració principal (Vaig sentir el xiquet plorant) o en perífrasis verbals imperfectives (Estava plorant). Sintàcticament, el gerundi pot fer una funció adverbial, com en Parlava cridant, o predicativa, com en Hem sentit un llop udolant.
gerundiu
gerundiu
- ca gerundiu, n m
- es gerundivo
- fr gérondif
- en gerundive
Definition
En la gramàtica llatina, participi passiu de futur format per la unió de l'infix ‑ndus a la base verbal.
Note
- Funciona com a adjectiu atributiu (com en facinus laudandum 'acció que ha de ser lloada') o com a predicatiu (com en facinus laudandum est 'l'acció ha de ser lloada'). El gerundiu té flexió casual.
gest
gest
- ca gest, n m
- es gesto
- fr geste
- en gesture
Definition
Matriu de trets fonològics que especifica les característiques d'un segment.
Note
- En general, es diferencien els gestos categorials i els gestos articulatoris. Els gestos categorials alhora se subclassifiquen en subgestos fonatoris (consonanticitat, sonanticitat, sonoritat i continuïtat) i subgestos iniciadors (constricció glotal, glotalicitat i succió velar). Els gestos articulatoris, per la seua banda, se subclassifiquen en subgestos locatius (punt, altura, labialització i posterioritat) i subgestos oronasals (nasalitat i oralitat).
gir
gir
- ca gir, n m
- es giro
- fr tour
- en expression
- en phrasing
Definition
Cadascuna de les estructures sintàctiques alternatives que pot adoptar un enunciat.
Note
- Per exemple, Aquesta novel·la és molt interessant, M'ha interessat aquesta novel·la, Aquesta novel·la té molt d'interés per a mi, etc.
gir idiomàtic
gir idiomàtic
- ca frase idiomàtica, n f
- ca frase feta, n f sin. compl.
- ca gir idiomàtic, n m sin. compl.
- ca idiomatisme, n m sin. compl.
- ca idiotisme, n m sin. compl.
- ca modisme, n m sin. compl.
- es frase hecha
- es frase idiomática
- es giro
- es idiotismo
- es modismo
- fr expression idiomatique
- fr idiotisme
- en idiom
Definition
Construcció sintagmàtica d'una llengua que es caracteritza per tenir un alt grau de fixació i un significat no componencial, això és, un significat diferent del que resultaria de la suma dels significats de les unitats que la integren.
Note
- Generalment, les frases idiomàtiques d'una llengua no tenen traducció literal en altres llengües. Per exemple, Plou a poals i barrals es tradueix amb expressions equivalents en altres llengües, com ara en castellà Llueve a cántaros, en anglés It rains cats and dogs, en francés Il pleut des cordes i en italià Piove a catinelle.
glossa
glossa
- ca glossa, n f
- es glosa
- fr glose
- en gloss
- en glossa
Definition
Originàriament, mot obscur o de difícil comprensió d'un text que exigeix explicació.
Note
- Posteriorment, el terme va passar a designar l'anotació, el comentari al marge o la traducció que presentaven alguns manuscrits antics. Actualment, amb aquest terme també es fa referència a qualsevol observació metalingüística amb què el parlant aclareix el seu discurs.
