Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation
  • ca  gerundi, n m
  • ca  gerundi simple, n m sin. compl.
  • es  gerundio
  • es  gerundio simple
  • fr  gérondif
  • fr  gérondif présent
  • en  gerund

Definition
Forma no personal i no finita del verb amb valor aspectual imperfectiu que es construeix afegint el sufix ‑nt a la base verbal.

Note

  • El gerundi pot aparéixer en oracions subordinades que denoten esdeveniments inacabats i simultanis als esdeveniments de l'oració principal (Vaig sentir el xiquet plorant) o en perífrasis verbals imperfectives (Estava plorant). Sintàcticament, el gerundi pot fer una funció adverbial, com en Parlava cridant, o predicativa, com en Hem sentit un llop udolant.
  • ca  gerundi compost, n m
  • ca  gerundi perfet, n m sin. compl.
  • es  gerundio compuesto
  • es  gerundio perfecto
  • fr  gérondif passé
  • en  perfect gerund

Definition
Forma no personal i no finita del verb que consta de l'auxiliar haver en gerundi i del participi del verb conjugat.

Note

  • Per exemple, la forma havent cantat del verb cantar. El gerundi compost es diferencia del gerundi simple pel seu valor aspectual perfectiu o perfet i s'usa en adjunts que expressen situacions que són anteriors i finalitzades per referència a unes altres. Per exemple, Havent estudiat tant obtindrà uns molt bons resultats.
  • ca  gerundi compost, n m
  • ca  gerundi perfet, n m sin. compl.
  • es  gerundio compuesto
  • es  gerundio perfecto
  • fr  gérondif passé
  • en  perfect gerund

Definition
Forma no personal i no finita del verb que consta de l'auxiliar haver en gerundi i del participi del verb conjugat.

Note

  • Per exemple, la forma havent cantat del verb cantar. El gerundi compost es diferencia del gerundi simple pel seu valor aspectual perfectiu o perfet i s'usa en adjunts que expressen situacions que són anteriors i finalitzades per referència a unes altres. Per exemple, Havent estudiat tant obtindrà uns molt bons resultats.
gerundi predicatiu gerundi predicatiu

  • ca  gerundi predicatiu, n m
  • es  gerundio predicativo
  • fr  gérondif prédicatif
  • en  predicative gerund

Definition
Gerundi que introdueix una predicació secundària.

Note

  • Per exemple, el gerundi plorant de l'oració He vist el pare plorant, que atribueix l'acció de plorar al pare.
  • ca  gerundi, n m
  • ca  gerundi simple, n m sin. compl.
  • es  gerundio
  • es  gerundio simple
  • fr  gérondif
  • fr  gérondif présent
  • en  gerund

Definition
Forma no personal i no finita del verb amb valor aspectual imperfectiu que es construeix afegint el sufix ‑nt a la base verbal.

Note

  • El gerundi pot aparéixer en oracions subordinades que denoten esdeveniments inacabats i simultanis als esdeveniments de l'oració principal (Vaig sentir el xiquet plorant) o en perífrasis verbals imperfectives (Estava plorant). Sintàcticament, el gerundi pot fer una funció adverbial, com en Parlava cridant, o predicativa, com en Hem sentit un llop udolant.
  • ca  gerundiu, n m
  • es  gerundivo
  • fr  gérondif
  • en  gerundive

Definition
En la gramàtica llatina, participi passiu de futur format per la unió de l'infix ‑ndus a la base verbal.

Note

  • Funciona com a adjectiu atributiu (com en facinus laudandum 'acció que ha de ser lloada') o com a predicatiu (com en facinus laudandum est 'l'acció ha de ser lloada'). El gerundiu té flexió casual.
  • ca  gest, n m
  • es  gesto
  • fr  geste
  • en  gesture

Definition
Matriu de trets fonològics que especifica les característiques d'un segment.

Note

  • En general, es diferencien els gestos categorials i els gestos articulatoris. Els gestos categorials alhora se subclassifiquen en subgestos fonatoris (consonanticitat, sonanticitat, sonoritat i continuïtat) i subgestos iniciadors (constricció glotal, glotalicitat i succió velar). Els gestos articulatoris, per la seua banda, se subclassifiquen en subgestos locatius (punt, altura, labialització i posterioritat) i subgestos oronasals (nasalitat i oralitat).
  • ca  gir, n m
  • es  giro
  • fr  tour
  • en  expression
  • en  phrasing

Definition
Cadascuna de les estructures sintàctiques alternatives que pot adoptar un enunciat.

Note

  • Per exemple, Aquesta novel·la és molt interessant, M'ha interessat aquesta novel·la, Aquesta novel·la té molt d'interés per a mi, etc.
  • ca  frase idiomàtica, n f
  • ca  frase feta, n f sin. compl.
  • ca  gir idiomàtic, n m sin. compl.
  • ca  idiomatisme, n m sin. compl.
  • ca  idiotisme, n m sin. compl.
  • ca  modisme, n m sin. compl.
  • es  frase hecha
  • es  frase idiomática
  • es  giro
  • es  idiotismo
  • es  modismo
  • fr  expression idiomatique
  • fr  idiotisme
  • en  idiom

Definition
Construcció sintagmàtica d'una llengua que es caracteritza per tenir un alt grau de fixació i un significat no componencial, això és, un significat diferent del que resultaria de la suma dels significats de les unitats que la integren.

Note

  • Generalment, les frases idiomàtiques d'una llengua no tenen traducció literal en altres llengües. Per exemple, Plou a poals i barrals es tradueix amb expressions equivalents en altres llengües, com ara en castellà Llueve a cántaros, en anglés It rains cats and dogs, en francés Il pleut des cordes i en italià Piove a catinelle.
  • ca  glossa, n f
  • es  glosa
  • fr  glose
  • en  gloss
  • en  glossa

Definition
Originàriament, mot obscur o de difícil comprensió d'un text que exigeix explicació.

Note

  • Posteriorment, el terme va passar a designar l'anotació, el comentari al marge o la traducció que presentaven alguns manuscrits antics. Actualment, amb aquest terme també es fa referència a qualsevol observació metalingüística amb què el parlant aclareix el seu discurs.