grafema
grafema
- ca grafema, n m
- es grafema
- fr graphème
- en grapheme
Definition
Unitat mínima discreta del pla de la llengua escrita, per analogia amb fonema.
Note
- Equival al que comunament s'anomena lletra.
grafèmica
grafèmica
- ca grafèmica, n f
- es grafémica
- fr graphémique
- en graphemics
Definition
Disciplina lingüística que estudia les regles de representació fonemàtica per mitjà del sistema gràfic d'escriptura d'una llegua, basades en els principis d'arbitrarietat i de convencionalitat.
grafia
grafia
- ca grafia, n f
- es grafía
- fr graphie
- en graphy
Definition
Símbol o símbols gràfics amb què es representa un fonema en el pla de la llengua escrita.
Note
- Són grafies <a, b, tx, ny…>. Es representa per mitjà de parèntesis angulars (< >) o de la cursiva.
gramàtica
gramàtica
- ca gramàtica, n f
- es gramática
- fr grammaire
- en grammar
Definition
En gramàtica generativa, conjunt de principis i propietats que configuren la gramàtica o la capacitat lingüística general.
Note
- Amb aquest sentit, el terme gramàtica s'usa en expressions com ara gramàtica universal o gramàtica nuclear.
gramàtica
gramàtica
- ca gramàtica, n f
- es gramática
- fr grammaire
- en grammar
Definition
Teoria o model d'anàlisi lingüística centrada sobretot, però no necessàriament de manera exclusiva, en la sintaxi i la morfologia.
Note
- Des d'aquesta perspectiva es parla, per exemple, de gramàtica generativa, gramàtica d'estructura sintagmàtica generalitzada, gramàtica de construccions, etc.
gramàtica
gramàtica
- ca gramàtica, n f
- es gramática
- fr grammaire
- en grammar
Definition
Disciplina lingüística que estudia l'estructura interna de les llengües o d'una llengua particular.
Note
- La gramàtica inclou la morfologia i la sintaxi i, en alguns casos, la fonologia i la semàntica. És per això que a vegades s'utilitza com a sinònim o quasisinònim de lingüística, sobretot en expressions com ara gramàtica general, gramàtica històrica, etc.
gramàtica
gramàtica
- ca gramàtica, n f
- es gramática
- fr grammaire
- en grammar
Definition
Descripció de l'estructura d'una llengua i de la manera com els lexemes i els morfemes es combinen per a formar unitats superiors, com ara els mots, els sintagmes i les oracions.
Note
- La gramàtica inclou la descripció morfològica i la sintàctica. A partir, sobretot, del generativisme el concepte tendeix a eixamplar-se també a la descripció fonològica i fins i tot a la semàntica.
gramàtica borrosa
gramàtica borrosa
- ca gramàtica borrosa, n f
- es gramática borrosa
- fr grammaire floue
- en fuzzy grammar
Definition
Gramàtica generativa que, a més de generar oracions, els assigna un grau determinat de gramaticalitat.
Note
- La gramàtica borrosa va ser desenvolupada pel lingüista nord-americà George Lakoff a la primeria de la dècada dels setanta. El lingüista nord-americà John R. Ross dugué la concepció de la gramàtica borrosa fins a les últimes conseqüències en considerar que totes les categories, i no sols la gramaticalitat, presenten gradació (això és, tenen membres més representatius que d'altres) i posseeixen uns límits difusos (no són discretes). Ross anomenà gramàtica no discreta la gramàtica que desenvolupà durant la dècada dels setanta a partir d'aquestes idees. Tant la gramàtica borrosa com la gramàtica no discreta són un dels més clars precedents de la lingüística cognitiva.
gramàtica categorial
gramàtica categorial
- ca gramàtica categorial, n f
- es gramática categorial
- fr grammaire catégorielle
- en categorial grammar
Definition
Gramàtica desenvolupada en la dècada dels cinquanta del segle XX per Bar-Hillel la principal característica de la qual consisteix en el fet que analitza els constituents oracionals com a categories sintàctiques jerarquitzades.
Note
- En aquesta gramàtica, l'oració (O) i el nom propi (N) són categories primitives, o bàsiques, a partir de les quals es defineix la resta de les categories, o categories derivades. Les categories derivades reben notacions del tipus A/B: la categoria A/B es caracteritza pel fet que en combinar-se amb la categoria B, dona lloc a la categoria A. La categoria derivada del verb intransitiu, per exemple, es defineix com a O/N, això és, com la categoria que pren un nom propi (N) per a convertir-se en una oració (O). La gramàtica categorial ha tingut importants repercussions en altres tipus de gramàtiques, com ara la gramàtica de Montague o la gramàtica d'estructura sintagmàtica generalitzada.
gramàtica cognitiva
gramàtica cognitiva
- ca lingüística cognitiva, n f
- ca gramàtica cognitiva, n f sin. compl.
- es gramática cognitiva
- es lingüística cognitiva
- fr grammaire cognitive
- fr linguistique cognitive
- en cognitive grammar
- en cognitive linguistics
Definition
Teoria lingüística que, com a reacció enfront de l'excessiu grau d'abstracció de la gramàtica generativa, postula un model d'anàlisi lingüística més realista i una metodologia que combina la semàntica de prototips amb la psicologia de la Gestalt i la hipòtesi localista, a partir de la hipòtesi que la llengua és una capacitat cognitiva semblant a la resta de capacitats cognitives humanes.
Note
- La lingüística cognitiva va ser desenvolupada en la dècada dels vuitanta del segle XX per alguns lingüistes vinculats originàriament a la semàntica generativa, com ara Ronald W. Langacker o George Lakoff.
