Back to top
  • ca  improrrogabilitat de la jurisdicció penal, n f
  • es  improrrogabilidad de la jurisdicción penal, n f

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definition
Principi del procés penal segons el qual les parts no poden alterar la competència fixada a la llei.
  • ca  improrrogabilitat dels terminis, n f
  • es  improrrogabilidad de los plazos, n f

Conceptes generals

Definition
Atribut dels terminis processals, el qual impedeix que es puguin prorrogar, excepte en cas de força major.
  • ca  impuls processal, n m
  • es  impulso procesal, n m

Conceptes generals

Definition
Activitat processal d'un òrgan jurisdiccional necessària perquè el procés judicial pugui avançar.

Note

  • Els òrgans jurisdiccionals han de donar d'ofici l'impuls processal a les actuacions. Si les parts consideren que el procediment ha quedat paralitzat indegudament, també poden demanar-lo.
  • ca  imputació, n f
  • es  imputación, n f

Instrucció del procés penal

Definition
Decisió mitjançant la qual una autoritat amb competències per a la persecució penal atribueix formalment i provisionalment a una persona la participació en un delicte.
  • ca  investigat | investigada, n m, f
  • ca  imputat | imputada, n m, f sin. compl.
  • es  imputado | imputada, n m, f
  • es  investigado | investigada, n m, f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definition
Persona física o jurídica sotmesa a una investigació penal per la seva relació amb un delicte.

Note

  • 1. Es considera que algú és un investigat des del moment en què s'admet a tràmit una denúncia o una querella dirigida contra ell, o es remet al tribunal un atestat policial en què se l'identifica com a sospitós d'haver comès un fet delictiu. De la mateixa manera, es considera investigat algú des del moment en què es duu a terme qualsevol actuació processal de la qual resulta la imputació d'un delicte i la realització de diligències d'investigació orientades a comprovar-ne la seva participació, fins al moment en què es dona per conclosa la instrucció i es formulen les acusacions formals (moment en què passa a ser un encausat) o bé fins que se sobreseu la causa. Des de la interlocutòria de processament, al subjecte passiu se l'anomena processat o investigat de manera indiferent.
  • 2. La denominació imputat | imputada ha desaparegut de la legislació penal després de l'aprovació de la Llei Orgànica 13/2015, de 5 d'octubre, de modificació de la Llei d'Enjudiciament Criminal per a l'enfortiment de les garanties processals i la regulació de les mesures d'investigació tecnològica, i ha estat substituïda per la forma investigat | investigada.
  • ca  in dubio pro libertate, n m
  • es  in dubio pro libertate, n m

Conceptes generals > Activitats preliminars i mesures cautelars

Definition
Principi jurídic segons el qual, en cas de dubte pel que fa a la concurrència dels pressupòsits i els requisits de la presó provisional en un cas concret, o quan no es pot arribar a una conclusió clara respecte de si els fets provats són subsumibles a una norma penal o no, s'ha d'acordar a favor de la llibertat.

Note

  • In dubio pro libertate, que és una locució d'origen llatí, significa literalment 'en cas de dubte, a favor de la llibertat'.
  • ca  inamovibilitat, n f
  • ca  inamobilitat, n f sin. compl.
  • es  inamovibilidad, n f
  • es  inamovilidad, n f

Conceptes generals > Drets fonamentals

Definition
Prerrogativa dels jutges i els magistrats consistent en la impossibilitat de ser separats, suspesos, traslladats o jubilats per motius que no siguin els establerts per la llei.

Note

  • La inamovibilitat és una manifestació del dret a la independència judicial.
  • ca  inamovibilitat, n f
  • ca  inamobilitat, n f sin. compl.
  • es  inamovibilidad, n f
  • es  inamovilidad, n f

Conceptes generals > Drets fonamentals

Definition
Prerrogativa dels jutges i els magistrats consistent en la impossibilitat de ser separats, suspesos, traslladats o jubilats per motius que no siguin els establerts per la llei.

Note

  • La inamovibilitat és una manifestació del dret a la independència judicial.
  • ca  inapel·lable, adj
  • es  inapelable, adj

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definition
Dit d'una resolució judicial contra la qual no es pot interposar un recurs d'apel·lació.
  • ca  incident, n m
  • es  incidente, n m

Conceptes generals

Definition
Procediment per a resoldre una qüestió accessòria sorgida dins d'un procediment judicial principal que requereix una resolució específica per separat abans de continuar amb el desenvolupament normal del procés.