Back to top
  • ca  intimació, n f
  • es  intimación, n f

Conceptes generals

Definition
Advertència formulada a una persona sobre un incompliment de la legalitat, en què s'insta al compliment i s'indiquen les conseqüències que se li poden imposar en cas contrari.
  • ca  intimació a compareixença, n f
  • ca  citació amb advertència, n f sin. compl.
  • es  citación con apercibimiento, n f

Conceptes generals > Activitats preliminars i mesures cautelars

Definition
Citació que inclou el requeriment perquè una persona comparegui davant d'un òrgan jurisdiccional.

Note

  • La inobservança de la intimació a compareixença fa que es consideri la persona citada en rebel·lia o com a no personada.
  • ca  investigació, n f
  • es  investigación, n f

Instrucció del procés penal

Definition
Acció realitzada per una autoritat amb competències per a la persecució penal, consistent a cercar de conèixer la realitat d'uns fets i la seva rellevància penal.
  • ca  causa general, n f
  • ca  inquisició general, n f sin. compl.
  • ca  investigació general, n f sin. compl.
  • ca  investigació prospectiva, n f sin. compl.
  • es  causa general, n f
  • es  inquisición general, n f
  • es  investigación general, n f
  • es  investigación prospectiva, n f

Instrucció del procés penal

Definition
Investigació genèrica sobre una persona o una activitat, que es realitza sense cap indici concret de la comissió d'un delicte.

Note

  • Les causes generals estan prohibides.
  • ca  causa general, n f
  • ca  inquisició general, n f sin. compl.
  • ca  investigació general, n f sin. compl.
  • ca  investigació prospectiva, n f sin. compl.
  • es  causa general, n f
  • es  inquisición general, n f
  • es  investigación general, n f
  • es  investigación prospectiva, n f

Instrucció del procés penal

Definition
Investigació genèrica sobre una persona o una activitat, que es realitza sense cap indici concret de la comissió d'un delicte.

Note

  • Les causes generals estan prohibides.
  • ca  investigat | investigada, n m, f
  • ca  imputat | imputada, n m, f sin. compl.
  • es  imputado | imputada, n m, f
  • es  investigado | investigada, n m, f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definition
Persona física o jurídica sotmesa a una investigació penal per la seva relació amb un delicte.

Note

  • 1. Es considera que algú és un investigat des del moment en què s'admet a tràmit una denúncia o una querella dirigida contra ell, o es remet al tribunal un atestat policial en què se l'identifica com a sospitós d'haver comès un fet delictiu. De la mateixa manera, es considera investigat algú des del moment en què es duu a terme qualsevol actuació processal de la qual resulta la imputació d'un delicte i la realització de diligències d'investigació orientades a comprovar-ne la seva participació, fins al moment en què es dona per conclosa la instrucció i es formulen les acusacions formals (moment en què passa a ser un encausat) o bé fins que se sobreseu la causa. Des de la interlocutòria de processament, al subjecte passiu se l'anomena processat o investigat de manera indiferent.
  • 2. La denominació imputat | imputada ha desaparegut de la legislació penal després de l'aprovació de la Llei Orgànica 13/2015, de 5 d'octubre, de modificació de la Llei d'Enjudiciament Criminal per a l'enfortiment de les garanties processals i la regulació de les mesures d'investigació tecnològica, i ha estat substituïda per la forma investigat | investigada.
  • ca  irrecurrible, adj
  • es  irrecurrible, adj

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definition
Dit d'una resolució que no pot ser recorreguda.
  • ca  irregularitat, n f
  • es  irregularidad, n f

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definition
Qualitat d'un acte processal que conté algun defecte.

Note

  • Una irregularitat en un acte processal no impedeix que aquest produeixi els efectes que ha de produir.
  • ca  irrevocable, adj
  • es  irrevocable, adj

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definition
Dit d'una resolució que no es pot revocar.