margarida de runar
margarida de runar
compostes / asteràcies
- ca margarida d'una flor, n f
- ca margarida de barranc, n f alt. sin.
- ca margarida de runar, n f alt. sin.
- ca margarida diànica, n f alt. sin.
- ca margarida fina, n f alt. sin.
- ca margarida valenciana, n f alt. sin.
- nc Leucanthemum vulgare L. subsp. gracilicaule (Dufour) O. Bolòs et Vigo
compostes / asteràcies
Nota
- En relació amb la denominació margarida d'una flor, NPLAG indica que 'margarida d'una flor caracteritza la var. valentinum Pau, freqüent al nord de l'àrea de distribució de l'espècie, que sovint posseeix una o dues capçaletes ('flors'). La var. typica o gracilicaule, més meridional (sud de València i nord d'Alacant) posseeix tiges molt ramificades amb nombroses 'flors'.
margarida diànica
margarida diànica
compostes / asteràcies
- ca margarida d'una flor, n f
- ca margarida de barranc, n f alt. sin.
- ca margarida de runar, n f alt. sin.
- ca margarida diànica, n f alt. sin.
- ca margarida fina, n f alt. sin.
- ca margarida valenciana, n f alt. sin.
- nc Leucanthemum vulgare L. subsp. gracilicaule (Dufour) O. Bolòs et Vigo
compostes / asteràcies
Nota
- En relació amb la denominació margarida d'una flor, NPLAG indica que 'margarida d'una flor caracteritza la var. valentinum Pau, freqüent al nord de l'àrea de distribució de l'espècie, que sovint posseeix una o dues capçaletes ('flors'). La var. typica o gracilicaule, més meridional (sud de València i nord d'Alacant) posseeix tiges molt ramificades amb nombroses 'flors'.
margarida fina
margarida fina
compostes / asteràcies
- ca margarida d'una flor, n f
- ca margarida de barranc, n f alt. sin.
- ca margarida de runar, n f alt. sin.
- ca margarida diànica, n f alt. sin.
- ca margarida fina, n f alt. sin.
- ca margarida valenciana, n f alt. sin.
- nc Leucanthemum vulgare L. subsp. gracilicaule (Dufour) O. Bolòs et Vigo
compostes / asteràcies
Nota
- En relació amb la denominació margarida d'una flor, NPLAG indica que 'margarida d'una flor caracteritza la var. valentinum Pau, freqüent al nord de l'àrea de distribució de l'espècie, que sovint posseeix una o dues capçaletes ('flors'). La var. typica o gracilicaule, més meridional (sud de València i nord d'Alacant) posseeix tiges molt ramificades amb nombroses 'flors'.
margarida gran
margarida gran
compostes / asteràcies
- ca margarida, n f
- ca margarida de flor gran, n f alt. sin.
- ca margarida gran, n f alt. sin.
- nc Leucanthemum vulgare Lam. subsp. catalaunicum (Vogt) O. Bolòs et Vigo
- nc Leucanthemum catalaunicum Vogt sin. compl.
compostes / asteràcies
margarida groga
margarida groga
compostes / asteràcies
- ca margarida groga, n f
- nc Euryops pectinatus Cass.
compostes / asteràcies
margarida punxosa
margarida punxosa
compostes / asteràcies
- ca gravit, n m
- ca herba de pare i fill, n f sin. compl.
- ca ull de bou, n m sin. compl.
- ca àrnica, n f alt. sin.
- ca àrnica borda, n f alt. sin.
- ca barret de frare, n m alt. sin.
- ca corona de rei, n f alt. sin.
- ca espinosa, n f alt. sin.
- ca gira-sol, n m alt. sin.
- ca herba febrera, n f alt. sin.
- ca margarida punxosa, n f alt. sin.
- ca pare i fill, n m alt. sin.
- ca pares i fills, n m pl alt. sin.
- ca pedrafic, n m alt. sin.
- ca punxera, n f alt. sin.
- nc Pallenis spinosa (L.) Cass. subsp. spinosa
- nc Asteriscus spinosus (L.) Sch. Bip. sin. compl.
compostes / asteràcies
margarida valenciana
margarida valenciana
compostes / asteràcies
- ca margarida d'una flor, n f
- ca margarida de barranc, n f alt. sin.
- ca margarida de runar, n f alt. sin.
- ca margarida diànica, n f alt. sin.
- ca margarida fina, n f alt. sin.
- ca margarida valenciana, n f alt. sin.
- nc Leucanthemum vulgare L. subsp. gracilicaule (Dufour) O. Bolòs et Vigo
compostes / asteràcies
Nota
- En relació amb la denominació margarida d'una flor, NPLAG indica que 'margarida d'una flor caracteritza la var. valentinum Pau, freqüent al nord de l'àrea de distribució de l'espècie, que sovint posseeix una o dues capçaletes ('flors'). La var. typica o gracilicaule, més meridional (sud de València i nord d'Alacant) posseeix tiges molt ramificades amb nombroses 'flors'.
margarida vera
margarida vera
compostes / asteràcies
- ca camamilla grossa, n f
- ca floranda, n f alt. sin.
- ca leucantem, n m alt. sin.
- ca margarida, n f alt. sin.
- ca margarida de camp, n f alt. sin.
- ca margarida de prat, n f alt. sin.
- ca margarida vera, n f alt. sin.
- ca margarides, n f pl alt. sin.
- ca margarides bordes, n f pl alt. sin.
- ca margarides de bosc, n f pl alt. sin.
- ca margarides de camp, n f pl alt. sin.
- ca margaridetes de camp, n f pl alt. sin.
- ca margarita, n f alt. sin.
- ca marietes, n f pl alt. sin.
- nc Leucanthemum vulgare Lam.
- nc Chrysanthemum leucanthemum L. sin. compl.
compostes / asteràcies
Nota
-
1. El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'al guerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
2. Criel·lei és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) krièlle.
margarida xativenca
margarida xativenca
compostes / asteràcies
- ca bolig bord, n m
- ca margalida, n f alt. sin.
- ca margarida xativenca, n f alt. sin.
- ca margaritera, n f alt. sin.
- ca margarites, n f pl alt. sin.
- nc Leucanthemum paludosum (Poir.) Bonnet et Barratte
- nc Chrysanthemum paludosum Poir. sin. compl.
compostes / asteràcies
margaridera blava
margaridera blava
compostes / asteràcies
- ca estrela de flor blava, n f
- ca fadrins, n m pl alt. sin.
- ca fadrins i fadrines, n m pl alt. sin.
- ca flor de viuda, n f alt. sin.
- ca flors de viuda, n f pl alt. sin.
- ca indiana, n f alt. sin.
- ca indianes, n f pl alt. sin.
- ca margaridera blava, n f alt. sin.
- nc Aster sedifolius L.
compostes / asteràcies
