Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "alla" dentro de todas las áreas temáticas

dalla dalla

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  dalla, n f
  • es  guadaña
  • en  scythe

<Jardineria>

Definición
Eina formada per una fulla de ferro puntada i amb tall per una vora, fixada per un cap en un mànec llarg i emprada per a tallar gespa o herba molt arran de terra.
dalla dalla

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dalla, n f
  • es  dalla, n f
  • es  guadaña, n f
  • fr  faux, n f
  • en  scythe, n

<Enginyeria forestal>

entrecot amb herbes a la graella entrecot amb herbes a la graella

<Gastronomia > Plats a la carta>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  entrecot amb herbes a la graella
  • es  entrecot con hierbas a la parrilla
  • fr  entrecôte grillée aux fines herbes
  • it  entrecôte alle erbe alla griglia
  • en  grilled entrecôte with herbs
  • de  Entrecôte mit Kräutern vom Grill

<Plats a la carta. Carn>

fenomen natural fenomen natural

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  fenomen natural, n m
  • es  fenómeno natural
  • fr  aléa
  • en  natural phenomenon

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Allaus>

Definición
Inestabilitat del medi natural en la qual es produeix un alliberament d'energia.

Nota

  • Si el fenomen natural afecta persones o béns socials pot convertir-se en una catàstrofe natural.
fenomen natural fenomen natural

<Ciències de la Terra>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  fenomen natural, n m
  • es  fenómeno natural
  • fr  aléa
  • en  natural phenomenon

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Allaus>

Definición
Inestabilitat del medi natural en la qual es produeix un alliberament d'energia.

Nota

  • Si el fenomen natural afecta persones o béns socials pot convertir-se en una catàstrofe natural.
fusta cega fusta cega

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  fusta cega, n f
  • ca  fusta de suport, n f sin. compl.
  • es  alma
  • fr  bois latté
  • en  core

<Fusteria > Materials > Fusta>

Definición
Conjunt de llistons, encolats o no, que forma el nucli d'un tauler enllistonat.
fusta cega fusta cega

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  fusta cega, n f
  • ca  fusta de suport, n f sin. compl.
  • es  alma, n f
  • fr  bois latté, n m
  • en  core, n
  • eu  arima, n

<Fusteria > Materials > Fusta >

garric garric

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  garric, n m
  • ca  coscó, n m sin. compl.
  • ca  coscoll, n m sin. compl.
  • ca  coscolla, n f sin. compl.
  • ca  garriga, n f sin. compl.
  • ca  garriguella, n f sin. compl.
  • ca  garroll, n m sin. compl.
  • ca  garulla, n f sin. compl.
  • ca  reboll, n m sin. compl.
  • ca  aglà, n m/f alt. sin.
  • ca  alzina borda, n f alt. sin.
  • ca  alzina revell, n f alt. sin.
  • ca  aulinella, n f alt. sin.
  • ca  bellota (fruit), n f alt. sin.
  • ca  bellotera borda, n f alt. sin.
  • ca  carrascolla roja, n f alt. sin.
  • ca  coscoll blanc, n m alt. sin.
  • ca  coscoll roger, n m alt. sin.
  • ca  coscoll roig, n m alt. sin.
  • ca  coscoll ver, n m alt. sin.
  • ca  coscolla blanca, n f alt. sin.
  • ca  coscolla roja, n f alt. sin.
  • ca  coscollera, n f alt. sin.
  • ca  garric roig, n m alt. sin.
  • ca  garrics, n m pl alt. sin.
  • ca  garrigó, n m alt. sin.
  • ca  garriguelles, n f pl alt. sin.
  • ca  garrigues, n f pl alt. sin.
  • ca  gla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  grana, n f alt. sin.
  • ca  grana d'escarlata, n f alt. sin.
  • ca  grana vermelló, n f alt. sin.
  • ca  graneta, n f alt. sin.
  • ca  malla, n f alt. sin.
  • ca  malles, n f pl alt. sin.
  • ca  alzina rabell, n f var. ling.
  • ca  alzina ravell, n f var. ling.
  • ca  aurinella, n f var. ling.
  • ca  coscoja, n f var. ling.
  • ca  coscoll roge, n m var. ling.
  • ca  coscollis, n m var. ling.
  • ca  coscollís, n m var. ling.
  • ca  coscollita, n f var. ling.
  • ca  coscollo, n m var. ling.
  • ca  coscona, n f var. ling.
  • ca  coscoy, n m var. ling.
  • ca  garrins, n m pl var. ling.
  • ca  garrits, n m pl var. ling.
  • ca  garritx, n m var. ling.
  • ca  garrolla, n f var. ling.
  • ca  matorra, n f var. ling.
  • nc  Quercus coccifera L. subsp. coccifera

<Botànica > fagàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  garric, n m
  • ca  coscó, n m sin. compl.
  • ca  coscoll, n m sin. compl.
  • ca  coscolla, n f sin. compl.
  • ca  garriga, n f sin. compl.
  • ca  garriguella, n f sin. compl.
  • ca  garroll, n m sin. compl.
  • ca  garulla, n f sin. compl.
  • ca  reboll, n m sin. compl.
  • ca  aglà, n m/f alt. sin.
  • ca  alzina borda, n f alt. sin.
  • ca  alzina revell, n f alt. sin.
  • ca  aulinella, n f alt. sin.
  • ca  bellota (fruit), n f alt. sin.
  • ca  bellotera borda, n f alt. sin.
  • ca  carrascolla roja, n f alt. sin.
  • ca  coscoll blanc, n m alt. sin.
  • ca  coscoll roger, n m alt. sin.
  • ca  coscoll roig, n m alt. sin.
  • ca  coscoll ver, n m alt. sin.
  • ca  coscolla blanca, n f alt. sin.
  • ca  coscolla roja, n f alt. sin.
  • ca  coscollera, n f alt. sin.
  • ca  garric roig, n m alt. sin.
  • ca  garrics, n m pl alt. sin.
  • ca  garrigó, n m alt. sin.
  • ca  garriguelles, n f pl alt. sin.
  • ca  garrigues, n f pl alt. sin.
  • ca  gla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  grana, n f alt. sin.
  • ca  grana d'escarlata, n f alt. sin.
  • ca  grana vermelló, n f alt. sin.
  • ca  graneta, n f alt. sin.
  • ca  malla, n f alt. sin.
  • ca  malles, n f pl alt. sin.
  • ca  alzina rabell, n f var. ling.
  • ca  alzina ravell, n f var. ling.
  • ca  aurinella, n f var. ling.
  • ca  coscoja, n f var. ling.
  • ca  coscoll roge, n m var. ling.
  • ca  coscollis, n m var. ling.
  • ca  coscollís, n m var. ling.
  • ca  coscollita, n f var. ling.
  • ca  coscollo, n m var. ling.
  • ca  coscona, n f var. ling.
  • ca  coscoy, n m var. ling.
  • ca  garrins, n m pl var. ling.
  • ca  garrits, n m pl var. ling.
  • ca  garritx, n m var. ling.
  • ca  garrolla, n f var. ling.
  • ca  matorra, n f var. ling.
  • nc  Quercus coccifera L. subsp. coccifera

<Botànica > fagàcies>

gla gla

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  gla, n f
  • ca  aglà, n m/f sin. compl.
  • es  bellota
  • fr  gland
  • en  acorn

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Definición
Fruit de l'alzina i el roure que és utilitzat tradicionalment en l'alimentació extensiva del porc, si bé també és apte per a altre tipus de bestiar, i que aporta energia.