Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Texto de la consulta

Condición

Denominación

Nota

Definición

Área temática

Idioma

Categoría léxica

Jerarquía

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "amoretes" dentro de todas las áreas temáticas

arròs del senyoret

<Gastronomia > Plats a la carta>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca arròs del senyoret
es arroz del senyoret (paella de pescado y marisco pelado y sin espinas)
fr riz du senyoret (paella de poisson et de fruits de mer sans arêtes ni coquilles)
it riso del senyoret (paella di pesce spinato e frutti di mare sgusciati)
en senyoret's rice (fish and seafood paella with all bones and shells removed)
de Reis des Senyoret (Fisch- und Meeresfrüchtepaella ohne Gräten und Schalen)

bacoreta

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bacoreta, n f
ca bacora, n f sin. compl.
ca tonyina, n f sin. compl.
ca albacora, n f var. ling.
ca albácora, n f var. ling.
ca albàcora, n f var. ling.
ca albecora, n f var. ling.
ca arbecona, n f var. ling.
ca bacoretes, n f pl var. ling.
ca bonito, n m var. ling.
ca toñina, n f var. ling.
ca tunyina, n f var. ling.
nc Euthynnus alletteratus
nc Euthymus quadripuntatus var. ling.
nc Euthynnus (Euthynnus) quadripunctatus var. ling.
nc Euthynnus alleteratus var. ling.
nc Thynnus brevipennis var. ling.
nc Thynnus leachianus var. ling.
nc Thynnus thunnina var. ling.
es albacora
es atún
es bacoreta
fr thonine commune
en little tunny

<Peixos > Escòmbrids>

bacoreta

<Ciències de la vida>

ca bacoreta, n f
ca bacora, n f sin. compl.
ca tonyina, n f sin. compl.
ca albacora, n f var. ling.
ca albácora, n f var. ling.
ca albàcora, n f var. ling.
ca albecora, n f var. ling.
ca arbecona, n f var. ling.
ca bacoretes, n f pl var. ling.
ca bonito, n m var. ling.
ca toñina, n f var. ling.
ca tunyina, n f var. ling.
nc Euthynnus alletteratus
nc Euthymus quadripuntatus var. ling.
nc Euthynnus (Euthynnus) quadripunctatus var. ling.
nc Euthynnus alleteratus var. ling.
nc Thynnus brevipennis var. ling.
nc Thynnus leachianus var. ling.
nc Thynnus thunnina var. ling.
es albacora
es atún
es bacoreta
fr thonine commune
en little tunny

<Peixos > Escòmbrids>

botja peluda

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca botja peluda, n f
ca herba de les set sagnies, n f sin. compl.
ca herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
ca herba negra, n f sin. compl.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja abellera, n f alt. sin.
ca cantamissa, n f alt. sin.
ca cantamisses, n f pl alt. sin.
ca coronella, n f alt. sin.
ca cruixidor, n m alt. sin.
ca gafarró, n m alt. sin.
ca guixola, n f alt. sin.
ca herba de l'estómac, n f alt. sin.
ca herba de les morenes, n f alt. sin.
ca herba de pastor, n f alt. sin.
ca herba de setge, n f alt. sin.
ca herba del pastor, n f alt. sin.
ca herba febrera, n f alt. sin.
ca herba morenera, n f alt. sin.
ca herba pastoral, n f alt. sin.
ca herba peluda, n f alt. sin.
ca herba ronyonera, n f alt. sin.
ca pastoral, n f alt. sin.
ca poteta de gat, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
ca socarells, n m pl alt. sin.
ca socarrell, n m alt. sin.
ca trèvol pelut, n m alt. sin.
ca cornel·la, n f var. ling.
ca coronela, n f var. ling.
ca coronel·la, n f var. ling.
ca hierba de la sang, n f var. ling.
ca hierba de setge, n f var. ling.
nc Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
nc Bonjeania hirsuta (L.) Rchb. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

botja peluda

<Ciències de la vida>

ca botja peluda, n f
ca herba de les set sagnies, n f sin. compl.
ca herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
ca herba negra, n f sin. compl.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja abellera, n f alt. sin.
ca cantamissa, n f alt. sin.
ca cantamisses, n f pl alt. sin.
ca coronella, n f alt. sin.
ca cruixidor, n m alt. sin.
ca gafarró, n m alt. sin.
ca guixola, n f alt. sin.
ca herba de l'estómac, n f alt. sin.
ca herba de les morenes, n f alt. sin.
ca herba de pastor, n f alt. sin.
ca herba de setge, n f alt. sin.
ca herba del pastor, n f alt. sin.
ca herba febrera, n f alt. sin.
ca herba morenera, n f alt. sin.
ca herba pastoral, n f alt. sin.
ca herba peluda, n f alt. sin.
ca herba ronyonera, n f alt. sin.
ca pastoral, n f alt. sin.
ca poteta de gat, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
ca socarells, n m pl alt. sin.
ca socarrell, n m alt. sin.
ca trèvol pelut, n m alt. sin.
ca cornel·la, n f var. ling.
ca coronela, n f var. ling.
ca coronel·la, n f var. ling.
ca hierba de la sang, n f var. ling.
ca hierba de setge, n f var. ling.
nc Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
nc Bonjeania hirsuta (L.) Rchb. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

botja peluda

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca botja peluda, n f
ca coronella, n f sin. compl.
ca gafarró, n m sin. compl.
ca guixola, n f sin. compl.
ca herba de les morenes, n f sin. compl.
ca herba de les set sagnies, n f sin. compl.
ca herba de sant Antoni, n f sin. compl.
ca herba de setge, n f sin. compl.
ca herba del pastor, n f sin. compl.
ca herba negre, n f sin. compl.
ca trèvol pelut, n m sin. compl.
nc Dorycnium hirsutum

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definición

Planta policàrpica, de la família de les papilionàcies, que viu en boscos clars i garrigues de la regió mediterrània. Les summitats fructíferes, aplicades en banys d'aigua calenta, han estat emprades contra les hemorroides.

bromus d'Hongria

<Botànica>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca bromus d'Hongria, n m
ca bromus inerme, n m
es bromo de Hungría
es bromo inerme
es cebadilla perenne
fr brome d'Hongrie
fr brome inerme
fr brome sans arêtes
it bromo d'Ungheria
it bromo inerme
it bromo ungerese
en awnless brome
en awnless bromegrass
en Hungarian bromegrass
de grannenlose Trespe
de Queckentrespe
de ungarische Trespe
de Weidegrass
nc Bromus inermis

<Botànica>

cantellejar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

ca cantellejar, v tr
es cantear
fr tailler arêtes
en edge, to
en list, to

<Fusteria > Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra>

Definición

Treballar els cantells d'una peça de fusta per tal de realitzar diverses operacions, com ara deixar-los a escaire o suprimir la sema.

cantellejar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca cantellejar, v tr
es cantear, v tr
fr tailler arêtes, v intr
en edge, to, v tr
en list, to, v tr
eu ertzak landu
eu kanteatu

<Fusteria > Tècniques i procediments>

caps blancs

<Botànica>

ca caps blancs, n m pl
ca herba blanca, n f sin. compl.
ca herba pixanera, n f sin. compl.
ca pas de formiga, n m sin. compl.
ca semprenflor, n m sin. compl.
ca terrera, n f sin. compl.
ca alís de mar, n m alt. sin.
ca barba blanca, n f alt. sin.
ca brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
ca citró bord, n m alt. sin.
ca escopinada, n f alt. sin.
ca escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
ca escopines de Crist, n f pl alt. sin.
ca flor blanca, n f alt. sin.
ca flor de gat, n f alt. sin.
ca flor de mel, n f alt. sin.
ca flor de terra, n f alt. sin.
ca flor de vuit mesos, n f alt. sin.
ca floreta de gos, n f alt. sin.
ca herba de l'alacrà, n f alt. sin.
ca herba de terra, n f alt. sin.
ca herba fetgera, n f alt. sin.
ca herba gafarronera, n f alt. sin.
ca herba pedrera, n f alt. sin.
ca herba terrera, n f alt. sin.
ca herbamel, n f alt. sin.
ca llagrimetes, n f pl alt. sin.
ca miramar, n m/f alt. sin.
ca morrissà, n m alt. sin.
ca morrissà bord, n m alt. sin.
ca morrissà de jardí, n m alt. sin.
ca morritort menut, n m alt. sin.
ca morrotort, n m alt. sin.
ca murrissà, n m alt. sin.
ca murrissà bord, n m alt. sin.
ca pica-pica, n f alt. sin.
ca pixagossos, n m pl alt. sin.
ca pixanera, n f alt. sin.
ca pixat de gos, n m alt. sin.
ca ravenell, n m alt. sin.
ca ravenell de gafarró, n m alt. sin.
ca ravenellet, n m alt. sin.
ca ravenissa blanca, n f alt. sin.
ca ravenissa borda, n f alt. sin.
ca saliva del dimoni, n f alt. sin.
ca salivada de monja, n f alt. sin.
ca saliveta del Senyor, n f alt. sin.
ca salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
ca borrissà, n m var. ling.
ca escopinyes de Crist, n f pl var. ling.
ca escupinyà, n f var. ling.
ca escupinyaes del dimoni, n f pl var. ling.
ca herba de l'alicrà, n f var. ling.
ca marrissà bord, n m var. ling.
ca morressà bord, n m var. ling.
ca rabanell, n m var. ling.
ca rabanellet, n m var. ling.
ca ravanell de gafarró, n m var. ling.
ca ravaníssia borda, n f var. ling.
ca salivà de monja, n f var. ling.
ca sempre-en-flor, n m var. ling.
ca sempreenflor, n m var. ling.
ca torrotito, n m var. ling.
nc Alyssum maritimum (L.) Lam.
nc Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.