Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "arrencaqueixals" dentro de todas las áreas temáticas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca boca de conill, n f
- ca boca de dragó, n f alt. sin.
- ca boca de gall, n f alt. sin.
- ca boqueta de llop, n f alt. sin.
- ca brams d'ase, n m pl alt. sin.
- ca conillets, n m pl alt. sin.
- ca conillets de camp, n m pl alt. sin.
- ca gatets, n m pl alt. sin.
- ca gatolins, n m pl alt. sin.
- ca gola de llop, n f alt. sin.
- ca gossets, n m pl alt. sin.
- ca herba de gossos, n f alt. sin.
- ca herba sabatera, n f alt. sin.
- ca mamaconill, n m alt. sin.
- ca morro de vedell, n m alt. sin.
- ca quico-fam, n m alt. sin.
- ca quico-té-fam, n m alt. sin.
- ca sabateta, n f alt. sin.
- ca sabateta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca sabateta del Nostre Senyor, n f alt. sin.
- ca sabatetes, n f pl alt. sin.
- ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca sabatetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
- ca sabatetes del Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
- ca trencaqueixals, n m/f alt. sin.
- ca vedells, n m pl alt. sin.
- ca badells, n m pl var. ling.
- ca gosets, n m pl var. ling.
- ca herba de gosos, n f var. ling.
- nc Antirrhinum barrelieri Boreau
<Botànica > escrofulariàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca boca de conill, n f
- ca boca de dragó, n f alt. sin.
- ca boca de gall, n f alt. sin.
- ca boqueta de llop, n f alt. sin.
- ca brams d'ase, n m pl alt. sin.
- ca conillets, n m pl alt. sin.
- ca conillets de camp, n m pl alt. sin.
- ca gatets, n m pl alt. sin.
- ca gatolins, n m pl alt. sin.
- ca gola de llop, n f alt. sin.
- ca gossets, n m pl alt. sin.
- ca herba de gossos, n f alt. sin.
- ca herba sabatera, n f alt. sin.
- ca mamaconill, n m alt. sin.
- ca morro de vedell, n m alt. sin.
- ca quico-fam, n m alt. sin.
- ca quico-té-fam, n m alt. sin.
- ca sabateta, n f alt. sin.
- ca sabateta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca sabateta del Nostre Senyor, n f alt. sin.
- ca sabatetes, n f pl alt. sin.
- ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca sabatetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
- ca sabatetes del Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
- ca trencaqueixals, n m/f alt. sin.
- ca vedells, n m pl alt. sin.
- ca badells, n m pl var. ling.
- ca gosets, n m pl var. ling.
- ca herba de gosos, n f var. ling.
- nc Antirrhinum barrelieri Boreau
<Botànica > escrofulariàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca vidiella, n f
- ca flàmula, n f sin. compl.
- ca herba de les llagues, n f sin. compl.
- ca manxiula, n f sin. compl.
- ca ridorta, n f sin. compl.
- ca virumbella, n f sin. compl.
- ca bressol de Maria, n m alt. sin.
- ca bugiot, n m alt. sin.
- ca corona de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca coroneta de Nostre Senyor, n f alt. sin.
- ca coroneta de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca cristal·lina, n f alt. sin.
- ca engarlandera, n f alt. sin.
- ca enramadora, n f alt. sin.
- ca flàmula de Job, n f alt. sin.
- ca gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca gessamí, n m alt. sin.
- ca gessamí bord, n m alt. sin.
- ca gessamí d'ase, n m alt. sin.
- ca gessamí de burro, n m alt. sin.
- ca hedra, n f alt. sin.
- ca herba bormera, n f alt. sin.
- ca herba de borms, n f alt. sin.
- ca herba de Job, n f alt. sin.
- ca herba de llagues, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Job, n f alt. sin.
- ca herba flàmula, n f alt. sin.
- ca herba rabiosa, n f alt. sin.
- ca llessamí bord, n m alt. sin.
- ca llessamí d'ase, n m alt. sin.
- ca llessamí de burro, n m alt. sin.
- ca matadent, n m/f alt. sin.
- ca ridortes de burro, n f pl alt. sin.
- ca santjoanera, n f alt. sin.
- ca santjoanet, n m alt. sin.
- ca santjoanets, n m pl alt. sin.
- ca santjoaní, n m alt. sin.
- ca trencaqueixal, n m/f alt. sin.
- ca trencaqueixals, n m/f alt. sin.
- ca ulls de gat, n m pl alt. sin.
- ca verga fumadora, n f alt. sin.
- ca vidiella blanca, n f alt. sin.
- ca vidielles, n f pl alt. sin.
- ca virumbelles, n f pl alt. sin.
- ca asguirlandera, n f var. ling.
- ca asguirnalda, n f var. ling.
- ca badiella, n f var. ling.
- ca didorta, n f var. ling.
- ca didortes, n f pl var. ling.
- ca esguirlanda, n f var. ling.
- ca geramí, n m var. ling.
- ca geramí bord, n m var. ling.
- ca gessemaní bord, n m var. ling.
- ca jasamí bord, n m var. ling.
- ca rétiu, n m var. ling.
- ca réttiu, n m var. ling.
- ca ridaura, n f var. ling.
- ca ridolta, n f var. ling.
- ca sanjoanet, n m var. ling.
- ca sant Joanet, n m var. ling.
- ca sant Joanets, n m pl var. ling.
- ca santjuaní, n m var. ling.
- ca vallvidrera, n f var. ling.
- ca vedriell, n m var. ling.
- ca vedriella, n f var. ling.
- ca vedriera, n f var. ling.
- ca vedriguera, n f var. ling.
- ca vedriol, n m var. ling.
- ca verdiguera, n f var. ling.
- ca viadella, n f var. ling.
- ca vialvera, n f var. ling.
- ca viarelles, n f pl var. ling.
- ca vidauba, n f var. ling.
- ca vidriella, n f var. ling.
- ca vidriera, n f var. ling.
- ca vidriol, n m var. ling.
- ca viedella, n f var. ling.
- nc Clematis flammula L.
<Botànica > ranunculàcies>
Nota
- Rétiu és un nom alguerès provinent del sard rétiu.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca vidiella, n f
- ca flàmula, n f sin. compl.
- ca herba de les llagues, n f sin. compl.
- ca manxiula, n f sin. compl.
- ca ridorta, n f sin. compl.
- ca virumbella, n f sin. compl.
- ca bressol de Maria, n m alt. sin.
- ca bugiot, n m alt. sin.
- ca corona de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca coroneta de Nostre Senyor, n f alt. sin.
- ca coroneta de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca cristal·lina, n f alt. sin.
- ca engarlandera, n f alt. sin.
- ca enramadora, n f alt. sin.
- ca flàmula de Job, n f alt. sin.
- ca gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca gessamí, n m alt. sin.
- ca gessamí bord, n m alt. sin.
- ca gessamí d'ase, n m alt. sin.
- ca gessamí de burro, n m alt. sin.
- ca hedra, n f alt. sin.
- ca herba bormera, n f alt. sin.
- ca herba de borms, n f alt. sin.
- ca herba de Job, n f alt. sin.
- ca herba de llagues, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Job, n f alt. sin.
- ca herba flàmula, n f alt. sin.
- ca herba rabiosa, n f alt. sin.
- ca llessamí bord, n m alt. sin.
- ca llessamí d'ase, n m alt. sin.
- ca llessamí de burro, n m alt. sin.
- ca matadent, n m/f alt. sin.
- ca ridortes de burro, n f pl alt. sin.
- ca santjoanera, n f alt. sin.
- ca santjoanet, n m alt. sin.
- ca santjoanets, n m pl alt. sin.
- ca santjoaní, n m alt. sin.
- ca trencaqueixal, n m/f alt. sin.
- ca trencaqueixals, n m/f alt. sin.
- ca ulls de gat, n m pl alt. sin.
- ca verga fumadora, n f alt. sin.
- ca vidiella blanca, n f alt. sin.
- ca vidielles, n f pl alt. sin.
- ca virumbelles, n f pl alt. sin.
- ca asguirlandera, n f var. ling.
- ca asguirnalda, n f var. ling.
- ca badiella, n f var. ling.
- ca didorta, n f var. ling.
- ca didortes, n f pl var. ling.
- ca esguirlanda, n f var. ling.
- ca geramí, n m var. ling.
- ca geramí bord, n m var. ling.
- ca gessemaní bord, n m var. ling.
- ca jasamí bord, n m var. ling.
- ca rétiu, n m var. ling.
- ca réttiu, n m var. ling.
- ca ridaura, n f var. ling.
- ca ridolta, n f var. ling.
- ca sanjoanet, n m var. ling.
- ca sant Joanet, n m var. ling.
- ca sant Joanets, n m pl var. ling.
- ca santjuaní, n m var. ling.
- ca vallvidrera, n f var. ling.
- ca vedriell, n m var. ling.
- ca vedriella, n f var. ling.
- ca vedriera, n f var. ling.
- ca vedriguera, n f var. ling.
- ca vedriol, n m var. ling.
- ca verdiguera, n f var. ling.
- ca viadella, n f var. ling.
- ca vialvera, n f var. ling.
- ca viarelles, n f pl var. ling.
- ca vidauba, n f var. ling.
- ca vidriella, n f var. ling.
- ca vidriera, n f var. ling.
- ca vidriol, n m var. ling.
- ca viedella, n f var. ling.
- nc Clematis flammula L.
<Botànica > ranunculàcies>
Nota
- Rétiu és un nom alguerès provinent del sard rétiu.
