Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "biologia" dentro de todas las áreas temáticas

anàlisis prop del pacient anàlisis prop del pacient

<Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  anàlisis prop del pacient, n f pl
  • es  análisis clínicos junto al paciente
  • es  exámenes clínicos junto al paciente
  • fr  biologie délocalisée
  • en  distributed site testing
  • en  patient-focused testing
  • en  POCT
  • en  point-of-care testing

<Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració>

Definición
Conjunt d'anàlisis clíniques que es duen a terme al punt d'atenció al pacient, immediatament després de l'obtenció de la mostra.

Nota

  • Generalment, aquest tipus d'anàlisis el practica personal no especialitzat, fora del laboratori.
  • Quan el context ho demana, es pot completar el substantiu anàlisis amb l'adjectiu clíniques, bioquímiques, hematològiques, immunològiques o microbiològiques.
Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  apologia, n f
  • es  apología
  • en  apologia
  • de  Apologie

<Filosofia>

apologia apologia

<Filologia. Llengua. Literatura>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  apologia, n f
  • es  apología
  • fr  apologie
  • en  defence

<Filologia. Llengua. Literatura>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  apologia, n f
  • es  apología, n f

<Dret penal>

arma biològica arma biològica

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  arma biològica, n f
  • ca  bioarma, n f sin. compl.
  • es  arma biológica
  • es  bioarma
  • fr  arme biologique
  • fr  bioarme
  • it  arma biologica
  • it  bioarma
  • en  biological weapon
  • en  bioweapon
  • ar  سلاح بيولوجي

<Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals>

Definición
Arma de destrucció massiva concebuda per a incapacitar o matar a través d'un agent agressiu de caràcter infecciós constituït per organismes vivents, principalment microorganismes, o per les seves toxines.

Nota

  • 1. Les armes biològiques poden propagar diversos agents biològics naturals o modificats genèticament, com ara virus, fongs, bacteris i substàncies químiques verinoses produïdes per organismes vius.
  • 2. Són exemples d'agents biològics utilitzats com a arma biològica el bacteri Bacillus anthracis, causant de l'àntrax maligne, o la toxina ricina, que causa ricinisme.
atac biològic atac biològic

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  atac biològic, n m
  • es  ataque biológico
  • en  biological attack

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definición
Procés d'agressió sobre el material causat per una activitat orgànica d'origen natural.
axiologia axiologia

<Ciències socials > Educació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  axiologia, n f
  • es  axiología
  • fr  axiologie
  • en  axiology

<Educació > Pedagogia general > Filosofia de l'educació>

Definición
Estudi dels valors d'una doctrina, una ideologia o una persona, intentant establir-ne l'essència i la naturalesa.
axiologia axiologia

<Filosofia del dret>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  axiologia, n f
  • es  axiología, n f

<Filosofia del dret>

axiologia axiologia

<Sociologia i ciències socials>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  axiologia, n f
  • es  axiología, n f
  • fr  axiologie, n f
  • en  axiology, n

<Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Filosofia>

Definición
Estudi dels valors d'una doctrina, una ideologia o una persona, intentant establir-ne l'essència i la naturalesa.
batologia batologia

<Otorrinolaringologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  batologia, n f

<Otorrinolaringologia>

Definición
Defecte de pronunciació consistent a repetir un o més sons, com s'esdevé, per exemple, en els quecs.