Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "carmenar" dentro de todas las áreas temáticas
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca abellar, n m
- ca abellera, n f sin. compl.
- es abejar
- es colmenar
- fr rucher
- en apiary
- en beeyard [US]
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definición
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca abellar, n m
- ca abellera, n f sin. compl.
- es abejar
- es colmenar
- fr rucher
- en apiary
- en beeyard [US]
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definición
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca acarar, v tr
- ca confrontar, v tr sin. compl.
- ca encarar, v tr sin. compl.
- es carear, v tr
- es confrontar, v tr
- es cotejar, v tr
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
Nota
- Vegeu la nota d'acarament.
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acarar, v tr
- ca afrontar, v tr sin. compl.
- ca confrontar, v tr sin. compl.
- ca encarar, v tr sin. compl.
- ca posar en confront sin. compl.
- es afrontar
- es carear
- es confrontar
<Dret penal>
Definición
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Van acarar l'acusat amb els testimonis en el judici.
Ex.: El jutge va encarar l'acusat amb les víctimes.
Ex.: Va confrontar l'acusat amb el testimoni per veure qui dels dos amagava alguna cosa.
Ex.: L'advocat de la defensa afrontà l'acusat amb la víctima per tal de demostrar que mentia.
Ex.: La policia va decidir posar en confront ambdós testimonis per a esbrinar quin dels dos mentia.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca all carenat, n m
- nc Allium carinatum L.
<Botànica > liliàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca all carenat, n m
- nc Allium carinatum L.
<Botànica > liliàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anfós bord, n m
- ca abadejo, n m sin. compl.
- ca anfós burro, n m sin. compl.
- ca anfós jueu, n m sin. compl.
- ca anfós ratllat [juvenil], n m sin. compl.
- ca anfós rosat, n m sin. compl.
- ca ase, n m sin. compl.
- ca jueu, n m sin. compl.
- ca mero rosat, n m sin. compl.
- ca nero, n m sin. compl.
- ca nero bord, n m sin. compl.
- ca nero jueu, n m sin. compl.
- ca nero rosat, n m sin. compl.
- ca abadeco, n m var. ling.
- ca abadeig, n m var. ling.
- ca anfós-burro, n m var. ling.
- ca anfós-jueu, n m var. ling.
- ca neru, n f var. ling.
- nc Mycteroperca rubra
- nc Cerna nebulosa var. ling.
- nc Parepinephelus acutirostris var. ling.
- es abadejo
- es cardenal
- es gitano
- es mero
- fr baldèche rouge
- fr mérou royal
- en comb grouper
<Peixos > Serrànids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- abadeco (FAUNAICT): Tarragona
- abadejo (DCVB-E): Camp de Tarragona, "dialecte català occidental", València
- anfós bord (DCVB-E): Mallorca
- anfós bord (DELC): Balears
- anfós bord (DELC2): Balears
- anfós bord (RANDA11): Mallorca
- anfós bord (RPCE3): Mallorca
- anfós burro (DCVB-E): Eivissa
- anfós burro (DELC): Balears
- anfós burro (RANDA11): Eivissa
- anfós jueu (DCVB-E): Mallorca
- anfós jueu (DELC): Balears
- anfós jueu (RANDA11): Mallorca
- anfós-burro (RPCE3): Eivissa
- anfós-jueu (RPCE3): Mallorca
- ase (DELC2): Balears
- jueu (DELC2): Balears
- neru (LVPB): Menorca
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anfós bord, n m
- ca abadejo, n m sin. compl.
- ca anfós burro, n m sin. compl.
- ca anfós jueu, n m sin. compl.
- ca anfós ratllat [juvenil], n m sin. compl.
- ca anfós rosat, n m sin. compl.
- ca ase, n m sin. compl.
- ca jueu, n m sin. compl.
- ca mero rosat, n m sin. compl.
- ca nero, n m sin. compl.
- ca nero bord, n m sin. compl.
- ca nero jueu, n m sin. compl.
- ca nero rosat, n m sin. compl.
- ca abadeco, n m var. ling.
- ca abadeig, n m var. ling.
- ca anfós-burro, n m var. ling.
- ca anfós-jueu, n m var. ling.
- ca neru, n f var. ling.
- nc Mycteroperca rubra
- nc Cerna nebulosa var. ling.
- nc Parepinephelus acutirostris var. ling.
- es abadejo
- es cardenal
- es gitano
- es mero
- fr baldèche rouge
- fr mérou royal
- en comb grouper
<Peixos > Serrànids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- abadeco (FAUNAICT): Tarragona
- abadejo (DCVB-E): Camp de Tarragona, "dialecte català occidental", València
- anfós bord (DCVB-E): Mallorca
- anfós bord (DELC): Balears
- anfós bord (DELC2): Balears
- anfós bord (RANDA11): Mallorca
- anfós bord (RPCE3): Mallorca
- anfós burro (DCVB-E): Eivissa
- anfós burro (DELC): Balears
- anfós burro (RANDA11): Eivissa
- anfós jueu (DCVB-E): Mallorca
- anfós jueu (DELC): Balears
- anfós jueu (RANDA11): Mallorca
- anfós-burro (RPCE3): Eivissa
- anfós-jueu (RPCE3): Mallorca
- ase (DELC2): Balears
- jueu (DELC2): Balears
- neru (LVPB): Menorca
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca apagar, v tr
- ca carregar, v tr sin. compl.
<Navegació tradicional>
Definición
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca apagar, v tr
- ca carregar, v tr sin. compl.
<Navegació tradicional>
