Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "cercavila" dentro de todas las áreas temáticas
<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.
- ca tren de rodalia, n m
- ca tren suburbà, n m sin. compl.
- es tren de cercanías, n m
- es tren suburbano, n m
- fr train de banlieue, n m
- fr train suburbain, n m
- fr RER, n m sigla
- it treno suburbano, n m
- en commuter rail, n
- en commuter train, n
- en suburban rail, n
- en suburban train, n
<Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Mode ferroviari > Sistemes i vehicles>, <Mobilitat sostenible > Z. Fitxes il·lustrades>
Definición
Nota
- 1. En català la forma adequada és tren de rodalia, i no *tren de rodalies, ja que rodalia es refereix de manera genèrica a la zona situada als voltants d'una població de referència: la rodalia de Barcelona, la rodalia de Girona, etc.
- 2. La sigla francesa RER correspon a l'equivalent réseau express régional ('xarxa regional exprés'). En italià no hi ha una forma única per a referir-s'hi, ja que, segons la zona, es denominen treno suburbano (zona de Milà) o treno metropolitano (zona de Torí i Nàpols).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca vara d'or, n f
- ca cercavinya, n f alt. sin.
- ca consolda sarraïnesca, n f alt. sin.
- ca grana d'or, n f alt. sin.
- ca herba daurada, n f alt. sin.
- ca vara de Sant Josep, n f alt. sin.
- ca virgaura, n f alt. sin.
- nc Solidago virgaurea L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca vara d'or, n f
- ca cercavinya, n f alt. sin.
- ca consolda sarraïnesca, n f alt. sin.
- ca grana d'or, n f alt. sin.
- ca herba daurada, n f alt. sin.
- ca vara de Sant Josep, n f alt. sin.
- ca virgaura, n f alt. sin.
- nc Solidago virgaurea L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
