Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca clenxa, n f
es raya
fr raie
en parting

<Imatge personal > Perruqueria>

Definición

Ratlla que es fa separant els cabells en dos costats.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca creixen, n m
ca morritort d'aigua, n m sin. compl.
ca api bord, n m alt. sin.
ca caputxina, n f alt. sin.
ca creixen bo, n m alt. sin.
ca creixen silvestre, n m alt. sin.
ca creixen ver, n m alt. sin.
ca creixenera, n f alt. sin.
ca créixens, n m pl alt. sin.
ca créixens vers, n m pl alt. sin.
ca morritort, n m alt. sin.
ca ravenell d'aigua, n m alt. sin.
ca aixoni, n m var. ling.
ca alxòni, n m var. ling.
ca àpit bord, n m var. ling.
ca berro, n m var. ling.
ca clenxa, n f var. ling.
ca clenxes, n m pl var. ling.
ca creixec, n m var. ling.
ca créixecs, n m pl var. ling.
ca creixem, n m var. ling.
ca créixem, n m var. ling.
ca creixemera, n f var. ling.
ca créixems, n m pl var. ling.
ca crèixens, n m pl var. ling.
ca creixes, n m pl var. ling.
ca créixols, n m pl var. ling.
ca creixons, n m pl var. ling.
ca creixos, n m pl var. ling.
ca crenxes, n m pl var. ling.
ca crenxots, n m pl var. ling.
ca cresol, n m var. ling.
ca cressó, n m var. ling.
ca glinxa, n f var. ling.
ca greixa, n f var. ling.
ca gréixem, n m var. ling.
ca gréixems, n m pl var. ling.
ca gréixens, n m pl var. ling.
ca greixes, n m pl var. ling.
ca greixoles, n f pl var. ling.
ca gréixols, n m pl var. ling.
ca greixos, n m pl var. ling.
ca grella, n f var. ling.
ca grénxol, n m var. ling.
ca grènxol, n m var. ling.
ca ravanell d'aigua, n m var. ling.
nc Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek
nc Nasturtium officinale R. Br. in W.T. Aiton sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

Aixoni és un nom alguerès provinent del sard alcione/ascioni.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca creixen, n m
ca morritort d'aigua, n m sin. compl.
ca api bord, n m alt. sin.
ca caputxina, n f alt. sin.
ca creixen bo, n m alt. sin.
ca creixen silvestre, n m alt. sin.
ca creixen ver, n m alt. sin.
ca creixenera, n f alt. sin.
ca créixens, n m pl alt. sin.
ca créixens vers, n m pl alt. sin.
ca morritort, n m alt. sin.
ca ravenell d'aigua, n m alt. sin.
ca aixoni, n m var. ling.
ca alxòni, n m var. ling.
ca àpit bord, n m var. ling.
ca berro, n m var. ling.
ca clenxa, n f var. ling.
ca clenxes, n m pl var. ling.
ca creixec, n m var. ling.
ca créixecs, n m pl var. ling.
ca creixem, n m var. ling.
ca créixem, n m var. ling.
ca creixemera, n f var. ling.
ca créixems, n m pl var. ling.
ca crèixens, n m pl var. ling.
ca creixes, n m pl var. ling.
ca créixols, n m pl var. ling.
ca creixons, n m pl var. ling.
ca creixos, n m pl var. ling.
ca crenxes, n m pl var. ling.
ca crenxots, n m pl var. ling.
ca cresol, n m var. ling.
ca cressó, n m var. ling.
ca glinxa, n f var. ling.
ca greixa, n f var. ling.
ca gréixem, n m var. ling.
ca gréixems, n m pl var. ling.
ca gréixens, n m pl var. ling.
ca greixes, n m pl var. ling.
ca greixoles, n f pl var. ling.
ca gréixols, n m pl var. ling.
ca greixos, n m pl var. ling.
ca grella, n f var. ling.
ca grénxol, n m var. ling.
ca grènxol, n m var. ling.
ca ravanell d'aigua, n m var. ling.
nc Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek
nc Nasturtium officinale R. Br. in W.T. Aiton sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

Aixoni és un nom alguerès provinent del sard alcione/ascioni.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca fletxa, n f
es flecha
fr flèche
en amount of flexion
en deflection
de Durchbiegung

<Construcció>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. SERVEI DE LLENGÜES I TERMINOLOGIA. Enginyeria industrial: Mecànica, termodinàmica: català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Politècnica de Catalunya, 1998. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-8497-468-5

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca fletxa, n f
es flecha, n f

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca fletxa, n f
es flecha
en versed sine

<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definición

Distància entre el punt mitjà de la corda d'una corba i aquesta.

S'empra per a replantejar sobre el terreny la construcció d'una via.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.

ca lletra estreta, n f
es letra estrecha
fr lettre étroite
en condensed font
en condensed typeface

<Indústria > Arts gràfiques. Edició>

Definición

Variant d'una família tipogràfica en què els caràcters han estat dissenyats de manera que el seu cos sigui més estret que en la resta de lletres de la mateixa família.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca lletxa, n f
ca lliri, n m sin. compl.
es lirio
fr liche vadigo
en vadigo
nc Campogramma glaycos

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca lletxa, n f
ca lletxola, n f sin. compl.
ca lliri, n m sin. compl.
ca palomida, n f sin. compl.
ca leixa, n f var. ling.
ca letxa, n f var. ling.
ca lexa, n f var. ling.
ca lexola, n f var. ling.
ca lletja, n f var. ling.
ca lletjola, n f var. ling.
nc Campogramma glaycos
nc Campogramma vadigo var. ling.
nc Lichia vadigo var. ling.
es lirio
fr liche lirio
fr liche vadigo
it leccia fasciata
en vadigo

<Peixos > Caràngids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca lletxa, n f
ca lletxola, n f sin. compl.
ca lliri, n m sin. compl.
ca palomida, n f sin. compl.
ca leixa, n f var. ling.
ca letxa, n f var. ling.
ca lexa, n f var. ling.
ca lexola, n f var. ling.
ca lletja, n f var. ling.
ca lletjola, n f var. ling.
nc Campogramma glaycos
nc Campogramma vadigo var. ling.
nc Lichia vadigo var. ling.
es lirio
fr liche lirio
fr liche vadigo
it leccia fasciata
en vadigo

<Peixos > Caràngids>

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "cletxa" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Nota

Nota

Definición

Definición