Cercaterm

Nota

• El concili de Trento és un dels concilis ecumènics més importants de la història de l'Església catòlica. Un dels grans promotors va ser Carles V, que volia pacificar les relacions entre els corrents reformistes i catòlics del seu imperi. Des d'aquest punt de vista, el concili va ser un fracàs, atès que les faccions protestants pràcticament no hi van participar. El concili, a més de promoure una sèrie de decrets disciplinaris (per exemple, va exigir al clergat el compliment de l'obligació del celibat i va prescriure la creació de seminaris per a la formació del clergat), es va ocupar també de definir amb precisió alguns dogmes en resposta a qüestions discutides pel moviment reformista. Es va establir, per exemple, que la revelació es trobava també en la tradició eclesiàstica enlloc de només en la Bíblia i es va fixar en set el nombre de sagraments. En clara oposició a les interpretacions de Luter i Zwingli, es va reafirmar el dogma de la transsubstanciació, que afirma que durant l'eucaristia el pa i el vi esdevenen veritablement el cos i la sang de Jesucrist. El concili de Trento, doncs, va separar clarament l'Església catòlica i les esglésies protestants i va fonamentar un moviment de reacció a la Reforma protestant: la Contrareforma.