Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "cr��tica" dentro de todas las áreas temáticas

carabassina carabassina

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassina, n f
  • ca  briònia, n f alt. sin.
  • ca  briònia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassa morisca, n f alt. sin.
  • ca  carabasser bord, n m alt. sin.
  • ca  carbassera borda, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassí, n m alt. sin.
  • ca  carbassina, n f alt. sin.
  • ca  carbassines bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  cep blanc, n m alt. sin.
  • ca  colobrina, n f alt. sin.
  • ca  nap coent, n m alt. sin.
  • ca  nap del diable, n m alt. sin.
  • ca  nap salvatge, n m alt. sin.
  • ca  truca, n f alt. sin.
  • ca  truquera, n f alt. sin.
  • ca  tuca, n f alt. sin.
  • ca  tuca blanca, n f alt. sin.
  • ca  britònia, n f var. ling.
  • ca  carbosina, n f var. ling.
  • ca  columbina, n f var. ling.
  • ca  columbrina, n f var. ling.
  • ca  nuez carbassina, n f var. ling.
  • ca  tucca blanca, n f var. ling.
  • ca  turca, n f var. ling.
  • nc  Bryonia cretica L. subsp. dioica (Jacq.) Tutin
  • nc  Bryonia alba auct. var. ling.
  • nc  Bryonia dioica Jacq. var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

carabassina carabassina

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassina, n f
  • ca  briònia, n f alt. sin.
  • ca  briònia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassa morisca, n f alt. sin.
  • ca  carabasser bord, n m alt. sin.
  • ca  carbassera borda, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassí, n m alt. sin.
  • ca  carbassina, n f alt. sin.
  • ca  carbassines bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  cep blanc, n m alt. sin.
  • ca  colobrina, n f alt. sin.
  • ca  nap coent, n m alt. sin.
  • ca  nap del diable, n m alt. sin.
  • ca  nap salvatge, n m alt. sin.
  • ca  truca, n f alt. sin.
  • ca  truquera, n f alt. sin.
  • ca  tuca, n f alt. sin.
  • ca  tuca blanca, n f alt. sin.
  • ca  britònia, n f var. ling.
  • ca  carbosina, n f var. ling.
  • ca  columbina, n f var. ling.
  • ca  columbrina, n f var. ling.
  • ca  nuez carbassina, n f var. ling.
  • ca  tucca blanca, n f var. ling.
  • ca  turca, n f var. ling.
  • nc  Bryonia cretica L. subsp. dioica (Jacq.) Tutin
  • nc  Bryonia alba auct. var. ling.
  • nc  Bryonia dioica Jacq. var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

coeficient de profunditat crítica coeficient de profunditat crítica

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  coeficient de profunditat crítica, n m
  • ca  coeficient de somatge, n m sin. compl.
  • es  coeficiente de profundidad crítica
  • es  coeficiente de shoaling
  • en  depth factor
  • en  shoaling coefficient
  • en  shoaling factor

<Costes > Oceanografia>

Definición
Coeficient que posa en relació l'alçària de les onades en les aigües profundes respecte de l'alçària d'aquestes en les aigües somes.
concentració crítica concentració crítica

<Indústria > Indústria de la pell>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  concentració crítica, n f
  • es  concentración crítica

<Indústria > Indústria de la pell>

Definición
Reducció de la quantitat de líquid en una solució tànnica.

<Química>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

  • ca   n f
  • ca   n f sigla
  • es   n f
  • es   n f sigla
  • en   n
  • en   n sigla

<Química > Química física>

Definición

Nota

concentració crítica de nutrients concentració crítica de nutrients

<Ciències de la Terra > Geologia>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  concentració crítica de nutrients, n f
  • es  concentración crítica de nutrientes
  • fr  concentration critique d'éléments nutritifs
  • en  critical nutrient concentration

<Ciències de la Terra > Geologia>

<Química>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

  • ca   n f
  • ca   n f sigla
  • es   n f
  • es   n f sigla
  • en   n
  • en   n
  • en   n
  • en   n sigla

<Química > Química física>

Definición

Nota

crític | crítica crític | crítica

<Arts > Ocupacions>, <Llengua. Literatura > Ocupacions>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crític | crítica, n m, f
  • es  crítico
  • fr  critique
  • en  critic

<Arts > Ocupacions>, <Llengua. Literatura > Ocupacions>

Definición
Persona que expressa la seva opinió, bé sobre obres de creació artística, bé sobre establiments de restauració, etc., jutjant-ne les qualitats i els defectes, generalment per mitjà de la publicació d'articles periodístics.
crític cinematogràfic | crítica cinematogràfica crític cinematogràfic | crítica cinematogràfica

<Arts > Cinema>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic bàsic de cinema: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2009. (LB; 5)
ISBN 978-84-8384-099-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/184/184158_LexicCinema.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  crític cinematogràfic | crítica cinematogràfica, n m, f
  • ca  crític de cinema | crítica de cinema, n m, f
  • es  crítico cinematográfico | crítica cinematográfica, n m, f
  • fr  critique de film, n m, f
  • en  film reviewer, n

<Cinema>

crític gastronòmic | crítica gastronòmica crític gastronòmic | crítica gastronòmica

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  crític gastronòmic | crítica gastronòmica, n m, f
  • es  crítico gastronómico | crítica gastronómica, n m, f
  • fr  critique gastronome, n m, f
  • fr  critique gastronomique, n m, f
  • fr  critique-gastronome, n m, f
  • en  food critic, n
  • en  food writer, n
  • en  gourmet writer, n
  • en  restaurant critic, n
  • de  Gastrokritiker | Gastrokritikerin, n m, f
  • de  Gastronomiekritiker | Gastronomiekritikerin, n m, f

<Turisme > Gastronomia i restauració>

Definición
Persona que expressa la seva opinió, generalment a través de la publicació d'articles periodístics, sobre establiments de restauració, jutjant-ne la qualitat del menjar i la beguda, el servei i l'ambientació.