Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "disjuntiva" dentro de todas las áreas temáticas

conjunció disjuntiva conjunció disjuntiva

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  conjunció disjuntiva, n f
  • es  conjunción disyuntiva
  • fr  conjonction disjonctive
  • en  disjunctive conjunction

<Lingüística>

Definición
Conjunció coordinant que expressa una relació d'exclusió entre dos elements d'una oració o entre dues oracions.
conjunció disjuntiva conjunció disjuntiva

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  conjunció disjuntiva, n f
  • es  conjunción disyuntiva
  • fr  conjonction disjonctive
  • en  disjunctive conjunction

<Lingüística>

Definición
Conjunció coordinant que uneix elements que s'exclouen o alternen entre si.

Nota

  • Per exemple, o en l'oració Treballarà o continuarà estudiant. Té un valor disjuntiu la conjunció o, que pot ser reforçada amb l'adverbi .
oposició disjuntiva oposició disjuntiva

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oposició disjuntiva, n f
  • es  oposición disyuntiva
  • fr  opposition disjonctive
  • en  disjunctive opposition

<Lingüística>

Definición
Oposició fonològica que es basa en dos trets distintius simultanis.

Nota

  • És el cas, per exemple, de l'oposició existent entre /p/ i /m/ (oral i nasal, d'una banda, i sord i sonor, de l'altra).
oració concessiva disjuntiva oració concessiva disjuntiva

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració concessiva disjuntiva, n f
  • es  oración concesiva disyuntiva
  • fr  proposition concessive disjonctive
  • en  disjunctive concessive clause

<Lingüística>

Definición
Oració concessiva que expressa un obstacle possible o irreal i que consta d'un verb inicial en subjuntiu coordinat per o amb un altre predicat que expressa una situació oposada.

Nota

  • Per exemple, Ploga o neve, demà anirem d'excursió, Vulga o no, posarem en marxa el projecte.
oració disjuntiva oració disjuntiva

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  oració disjuntiva, n f
  • es  oración disyuntiva
  • fr  phrase disjonctive
  • en  disjunctive sentence

<Lingüística>

Definición
Oració coordinada que expressa una relació d'exclusió entre les dues oracions que la componen.
oració disjuntiva oració disjuntiva

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració disjuntiva, n f
  • es  oración disyuntiva
  • fr  phrase disjonctive
  • en  disjunctive sentence

<Lingüística>

Definición
Oració coordinada que indica una relació d'exclusió entre les oracions que la componen.

Nota

  • Per exemple, Treballarà o continuarà estudiant. La disjunció s'indica per mitjà del nexe o, o per mitjà dels nexes correlatius del tipus o… o, o bé… o bé.
simbiosi disjuntiva simbiosi disjuntiva

<Disciplines de suport > Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  simbiosi disjuntiva, n f

<Disciplines de suport > Ciències de la vida>

Definición
Associació de dos organismes diferents, sense unió corporal entre ells.