Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

la do ut des, loc llat
ca dono perquè donis, loc
es do ut des, loc
es doy para que des, loc

Definición

Significat literal: Dono perquè donis.

Nota

Frase substantivada. Expressió pròpia de les relacions sinal·lagmàtiques (obligacions recíproques), del dret d'obligacions i contractes. S'agrupa semànticament amb les expressions do ut facias, facio ut des i facio ut facias. No s'ha de confondre amb quid pro quo.
Exemple: Cal fer el lliurament do ut des del vehicle vell per a obtenir el vehicle nou.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca doble arbre de lleves en cap, n m
es biárbol
es doble árbol de levas en cabeza
fr DACT
fr double arbre à cames en tête
en DOHC
en double overhead camshaft
en dual overhead camshaft
en twin overhead cam

<Transports > Transport per carretera > Vehicles>

Definición

Tipus de distribució en els motors que té dos arbres de lleves.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

ca dolç -a, adj
es dulce
fr doux
en sweet

<Vinificació. Enologia>

Definición

Dit del vi o del cava que tenen la quantitat de sucre més alta.

Nota

Es consideren dolços un cava amb una quantitat de sucre superior als 50 g per litre i un vi amb una quantitat superior als 45 g.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca dolçamara, n f
ca dulcamara, n f sin. compl.
ca vidalbí, n m sin. compl.
ca afrontacavadors, n m alt. sin.
ca dolçamara (fruit), n f alt. sin.
ca herba de la creu, n f alt. sin.
ca herba de les tomatetes, n f alt. sin.
ca herba dels humors picants, n f alt. sin.
ca herba dulcamara, n f alt. sin.
ca herba morera, n f alt. sin.
ca metzina d'aucell, n f alt. sin.
ca metzina d'ocell, n f alt. sin.
ca metzines d'ocell, n f pl alt. sin.
ca morella, n f alt. sin.
ca morella amargant, n f alt. sin.
ca morella de marge, n f alt. sin.
ca morella emborratxadora, n f alt. sin.
ca morella grimpant, n f alt. sin.
ca panses de guineu, n f pl alt. sin.
ca pet de dona rica, n m alt. sin.
ca sarmentosa, n f alt. sin.
ca solana, n f alt. sin.
ca vidiella morada, n f alt. sin.
ca vinya de Judea, n f alt. sin.
ca camarg, n m var. ling.
ca dolcamara, n f var. ling.
ca dolçamare, n f var. ling.
ca dolsamara, n f var. ling.
ca juncamara, n f var. ling.
ca morella emborratjadora, n f var. ling.
ca solano, n m var. ling.
ca vidaubi, n m var. ling.
ca vidaubí, n m var. ling.
nc Solanum dulcamara L.

<Botànica > solanàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca dolçamara, n f
ca dulcamara, n f sin. compl.
ca vidalbí, n m sin. compl.
ca afrontacavadors, n m alt. sin.
ca dolçamara (fruit), n f alt. sin.
ca herba de la creu, n f alt. sin.
ca herba de les tomatetes, n f alt. sin.
ca herba dels humors picants, n f alt. sin.
ca herba dulcamara, n f alt. sin.
ca herba morera, n f alt. sin.
ca metzina d'aucell, n f alt. sin.
ca metzina d'ocell, n f alt. sin.
ca metzines d'ocell, n f pl alt. sin.
ca morella, n f alt. sin.
ca morella amargant, n f alt. sin.
ca morella de marge, n f alt. sin.
ca morella emborratxadora, n f alt. sin.
ca morella grimpant, n f alt. sin.
ca panses de guineu, n f pl alt. sin.
ca pet de dona rica, n m alt. sin.
ca sarmentosa, n f alt. sin.
ca solana, n f alt. sin.
ca vidiella morada, n f alt. sin.
ca vinya de Judea, n f alt. sin.
ca camarg, n m var. ling.
ca dolcamara, n f var. ling.
ca dolçamare, n f var. ling.
ca dolsamara, n f var. ling.
ca juncamara, n f var. ling.
ca morella emborratjadora, n f var. ling.
ca solano, n m var. ling.
ca vidaubi, n m var. ling.
ca vidaubí, n m var. ling.
nc Solanum dulcamara L.

<Botànica > solanàcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca dona, n f
es mujer
en woman
de Frau

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca dona, n f
es fémina

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca dona, n f

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definición

Persona de sexe femení, especialment quan ha arribat a la pubertat.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca dona amb corbes, n f
es mujer con curvas, n f
es mujer curvi, n f
en curvy woman, n

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definición

Dona que es caracteritza per tenir una figura amb corbes prominents.

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca dona apallissada
en battered woman

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Causes i efectes de lesions i intoxicacions>

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "donc" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición