Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "entorn" dentro de todas las áreas temáticas
<Economia > Finances>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca empresa unicorn, n f
- ca unicorn, n m sin. compl.
- es empresa unicornio, n f
- es unicornio, n m
- fr entreprise licorne, n f
- fr licorne, n f
- en unicorn, n
- de Einhorn, n m
<Economia > Finances>
Definición
Nota
- El terme anglès unicorn va ser encunyat per l'analista financera Aileen Lee.
<Arts > Dansa > Dansa clàssica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dansa clàssica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/309>
- ca en dehors [fr], adv
- ca enfora, adv sin. compl.
- es en dehors, adv
- fr en dehors, adv
- en en dehors, adv
<Dansa clàssica > Conceptes generals>
Definición
Nota
- La denominació en dehors també s'aplica a certs moviments circulars del braç, quan s'allunya de l'eix del cos.
<Arts > Dansa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca en dehors [fr], adv
- ca enfora, adv sin. compl.
- es en dehors, adv
- fr en dehors, adv
- en en dehors, adv
<Arts > Dansa>
Definición
Nota
- La denominació en dehors també s'aplica a certs moviments circulars del braç, quan s'allunya de l'eix del cos.
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca enfora, adv
<Navegació tradicional>
Definición
<Biblioteconomia. Documentació>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca enquadernació en pasta, n f
- ca enquadernació en pell, n f
- es encuadernación a toda piel
- es encuadernación en pasta
- es encuadernación en piel
- es pasta entera
- fr reliure en cuir
- fr reliure en peau
- it tutta pelle
- en leather binding
<Biblioteconomia. Documentació>
Definición
<Lleure > Filatèlia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca enter, n m
- es entero
<Lleure > Filatèlia>
Definición
<Lleure>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca enter, n m
- ca enter postal, n m
- es entero
- es entero postal
<Lleure>
Definición
Nota
- Habitualment s'utilitza en l'expressió sobre o targeta amb enter postal.
<Economia > Finances > Mercats financers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>
- ca enter, n m
- es entero
- fr point
- en point
<Mercats financers > Estructura i funcionament>
Definición
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca enter, n m
- es entero
- en integer
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Models de dades i formats>
Definición
En informàtica, i malgrat que els ordinadors poden teòricament combinar un nombre qualsevol de bits per a expressar pràcticament qualsevol enter en notació binària, a la pràctica es treballa amb grups de bits, cosa que fa el treball més eficient tant des del punt de vista de la velocitat dels processadors com de la facilitat de programació dels ordinadors.
A continuació s'indiquen els agrupaments de bits més habituals per a expressar enters i la seva utilitat en el camp de la teledetecció:
- 1 bit: No usat normalment en imatges de teledetecció (ja que la majoria de sensors tenen una resposta més rica que 2 nivells), però sí per a imatges binàries que contenen màscares sí/no a través dels valors 1/0, resultats de seleccions sobre una imatge de més bits per píxel, màscares que indiquen zones captades pel sensor versus zones de tipus sensedades, escaneigs sobre mapes de línies negres sobre fons blanc, etc.
- 4 bits: No usat normalment en imatges de teledetecció (ja que la immensa majoria de sensors proporcionen una resolució radiomètrica de 6 bits per píxel i banda espectral o superior), però admès per algun programari per a contenir resultats de classificacions de fins a 16 categories i escaneigs de 16 colors.
- 8 bits o 1 byte: L'agrupament de bits més àmpliament usat en imatges de teledetecció (ja que molts sensors proporcionen una resolució radiomètrica de 8 bits per píxel i banda espectral) i també per a contenir resultats de classificacions de fins a 256 categories. És igualment útil per a generar composicions RGB (color natural o color fals) a partir de tres bandes radiomètriques en què cadascuna s'adapta a un byte (requerint 24 bits per píxel o 3 bytes); també s'usa per a contenir el resultat d'escaneigs de mapes en paper, ja sigui generant imatges en escala de 256 grisos, imatges amb paleta de 256 colors (pseudocolor) o imatges en color natural, reservant 1 byte per a cada component de color RGB (requerint 24 bits per píxel o 3 bytes).
- 16 bits o 2 bytes: Anomenat enter curt, és força usat en imatges de teledetecció (ja que cada cop hi ha més sensors que proporcionen una resolució radiomètrica entre 9 i 16 bits per píxel i banda espectral) i també per a contenir resultats de classificacions de fins a 65536 categories (resultants, per exemple, de classificacions no supervisades). També s'utilitza per a contenir diferents tipus d'MDT quan la combinació de les unitats i l'interval dels valors no comprometen la precisió en emmagatzemar les dades en un enter de 16 bits, etc.
- 32 bits o 4 bytes: Anomenat enter llarg, és molt rar el seu ús en imatges de teledetecció, però pot ser emprat per a crear ràsters en què els valors de les cel·les siguin identificadors de registres enllaçats amb bases de dades amb més de 65536 registres (resultants, per exemple, de la identificació de polígons ràster obtinguts per classificació d'imatges relativament grans). També s'utilitza per a contenir diferents tipus d'MDT quan la combinació de les unitats i l'interval dels valors farien que la precisió de les dades quedés compromesa per un tipus numèric enter curt i no es vol utilitzar un tipus real per evitar pèrdues de precisió en reals de precisió simple o per no alentir els processos (el treball amb enters és molt més ràpid que el treball amb reals).
Els enters extrallargs no s'utilitzen en teledetecció.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca enter, n m
- es entero
- en integer
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Models de dades i formats>
Definición
En informàtica, i malgrat que els ordinadors poden teòricament combinar un nombre qualsevol de bits per a expressar pràcticament qualsevol enter en notació binària, a la pràctica es treballa amb grups de bits, cosa que fa el treball més eficient tant des del punt de vista de la velocitat dels processadors com de la facilitat de programació dels ordinadors.
A continuació s'indiquen els agrupaments de bits més habituals per a expressar enters i la seva utilitat en el camp de la teledetecció:
- 1 bit: No usat normalment en imatges de teledetecció (ja que la majoria de sensors tenen una resposta més rica que 2 nivells), però sí per a imatges binàries que contenen màscares sí/no a través dels valors 1/0, resultats de seleccions sobre una imatge de més bits per píxel, màscares que indiquen zones captades pel sensor versus zones de tipus sensedades, escaneigs sobre mapes de línies negres sobre fons blanc, etc.
- 4 bits: No usat normalment en imatges de teledetecció (ja que la immensa majoria de sensors proporcionen una resolució radiomètrica de 6 bits per píxel i banda espectral o superior), però admès per algun programari per a contenir resultats de classificacions de fins a 16 categories i escaneigs de 16 colors.
- 8 bits o 1 byte: L'agrupament de bits més àmpliament usat en imatges de teledetecció (ja que molts sensors proporcionen una resolució radiomètrica de 8 bits per píxel i banda espectral) i també per a contenir resultats de classificacions de fins a 256 categories. És igualment útil per a generar composicions RGB (color natural o color fals) a partir de tres bandes radiomètriques en què cadascuna s'adapta a un byte (requerint 24 bits per píxel o 3 bytes); també s'usa per a contenir el resultat d'escaneigs de mapes en paper, ja sigui generant imatges en escala de 256 grisos, imatges amb paleta de 256 colors (pseudocolor) o imatges en color natural, reservant 1 byte per a cada component de color RGB (requerint 24 bits per píxel o 3 bytes).
- 16 bits o 2 bytes: Anomenat enter curt, és força usat en imatges de teledetecció (ja que cada cop hi ha més sensors que proporcionen una resolució radiomètrica entre 9 i 16 bits per píxel i banda espectral) i també per a contenir resultats de classificacions de fins a 65536 categories (resultants, per exemple, de classificacions no supervisades). També s'utilitza per a contenir diferents tipus d'MDT quan la combinació de les unitats i l'interval dels valors no comprometen la precisió en emmagatzemar les dades en un enter de 16 bits, etc.
- 32 bits o 4 bytes: Anomenat enter llarg, és molt rar el seu ús en imatges de teledetecció, però pot ser emprat per a crear ràsters en què els valors de les cel·les siguin identificadors de registres enllaçats amb bases de dades amb més de 65536 registres (resultants, per exemple, de la identificació de polígons ràster obtinguts per classificació d'imatges relativament grans). També s'utilitza per a contenir diferents tipus d'MDT quan la combinació de les unitats i l'interval dels valors farien que la precisió de les dades quedés compromesa per un tipus numèric enter curt i no es vol utilitzar un tipus real per evitar pèrdues de precisió en reals de precisió simple o per no alentir els processos (el treball amb enters és molt més ràpid que el treball amb reals).
Els enters extrallargs no s'utilitzen en teledetecció.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
