Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agulles, n f pl
ca candelers, n m pl alt. sin.
ca cicuta, n f alt. sin.
ca escanyavelles, n m alt. sin.
ca forquetes, n f pl alt. sin.
ca forquilles, n f pl alt. sin.
ca fulla sana, n f alt. sin.
ca gerani, n m alt. sin.
ca gerani de fulla rodona, n m alt. sin.
ca rellotges, n m pl alt. sin.
ca suassana, n f alt. sin.
ca suassana rotundifòlia, n f alt. sin.
ca sacuta, n f var. ling.
ca sussana, n f var. ling.
nc Geranium rotundifolium L.

<Botànica > geraniàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agulles, n f pl
ca candelers, n m pl alt. sin.
ca cicuta, n f alt. sin.
ca escanyavelles, n m alt. sin.
ca forquetes, n f pl alt. sin.
ca forquilles, n f pl alt. sin.
ca fulla sana, n f alt. sin.
ca gerani, n m alt. sin.
ca gerani de fulla rodona, n m alt. sin.
ca rellotges, n m pl alt. sin.
ca suassana, n f alt. sin.
ca suassana rotundifòlia, n f alt. sin.
ca sacuta, n f var. ling.
ca sussana, n f var. ling.
nc Geranium rotundifolium L.

<Botànica > geraniàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca card blau, n m
ca escanyaboc, n m alt. sin.
ca escanyabocs, n m alt. sin.
ca escanyacabres, n m alt. sin.
ca escanya cabres, n m var. ling.
nc Carduncellus monspelliensium All.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca card blau, n m
ca escanyaboc, n m alt. sin.
ca escanyabocs, n m alt. sin.
ca escanyacabres, n m alt. sin.
ca escanya cabres, n m var. ling.
nc Carduncellus monspelliensium All.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca centinòdia, n f
ca corriola, n f
ca escanyarelles, n f
ca herba de cent nusos, n f
ca passacamins, n m
es centrinodia
es cien nudos
fr renouée des oiseaux
en postrate knotweed
nc Polygonum aviculare

<Botànica>

Definición

Herba de tiges apagades, que es fa en terrenys calcigats.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca corretjola gran, n f
ca corretjola blanca, n f sin. compl.
ca corretjola vera, n f sin. compl.
ca campana, n f alt. sin.
ca campaneta, n f alt. sin.
ca campaneta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca campanetes, n f pl alt. sin.
ca campanetes de canyar, n f pl alt. sin.
ca campànula, n f alt. sin.
ca corretjola, n f alt. sin.
ca corretjola borda, n f alt. sin.
ca corretjola d'aigua, n f alt. sin.
ca corretjola de flor gran, n f alt. sin.
ca corretjola de torrent, n f alt. sin.
ca corretjola grossa, n f alt. sin.
ca corretjola major, n f alt. sin.
ca corretjola mascle, n f alt. sin.
ca corretjola reial, n f alt. sin.
ca corretjoles grans, n f pl alt. sin.
ca corriola, n f alt. sin.
ca corriola blanca, n f alt. sin.
ca corriola gran, n f alt. sin.
ca escanyapoll, n m alt. sin.
ca escanyapolles, n m alt. sin.
ca heura campana, n f alt. sin.
ca heura de campana, n f alt. sin.
ca campanillas, n f pl var. ling.
ca corritjola blanca, n f var. ling.
ca corritjola borda, n f var. ling.
ca corritjola de torrent, n f var. ling.
ca corritjola gran, n f var. ling.
ca corritjola grossa, n f var. ling.
ca corritjola reial, n f var. ling.
ca corritjola vera, n f var. ling.
nc Calystegia sepium (L.) R. Br.
nc Convolvulus sepium L. sin. compl.

<Botànica > convolvulàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca corretjola gran, n f
ca corretjola blanca, n f sin. compl.
ca corretjola vera, n f sin. compl.
ca campana, n f alt. sin.
ca campaneta, n f alt. sin.
ca campaneta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca campanetes, n f pl alt. sin.
ca campanetes de canyar, n f pl alt. sin.
ca campànula, n f alt. sin.
ca corretjola, n f alt. sin.
ca corretjola borda, n f alt. sin.
ca corretjola d'aigua, n f alt. sin.
ca corretjola de flor gran, n f alt. sin.
ca corretjola de torrent, n f alt. sin.
ca corretjola grossa, n f alt. sin.
ca corretjola major, n f alt. sin.
ca corretjola mascle, n f alt. sin.
ca corretjola reial, n f alt. sin.
ca corretjoles grans, n f pl alt. sin.
ca corriola, n f alt. sin.
ca corriola blanca, n f alt. sin.
ca corriola gran, n f alt. sin.
ca escanyapoll, n m alt. sin.
ca escanyapolles, n m alt. sin.
ca heura campana, n f alt. sin.
ca heura de campana, n f alt. sin.
ca campanillas, n f pl var. ling.
ca corritjola blanca, n f var. ling.
ca corritjola borda, n f var. ling.
ca corritjola de torrent, n f var. ling.
ca corritjola gran, n f var. ling.
ca corritjola grossa, n f var. ling.
ca corritjola reial, n f var. ling.
ca corritjola vera, n f var. ling.
nc Calystegia sepium (L.) R. Br.
nc Convolvulus sepium L. sin. compl.

<Botànica > convolvulàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cosconilla, n f
ca panconia, n f sin. compl.
ca brescaconilla, n f alt. sin.
ca cama-roja, n f alt. sin.
ca conillera de bancal, n f alt. sin.
ca conillera de marge, n f alt. sin.
ca cosconilles, n f pl alt. sin.
ca enciam salvatge, n m alt. sin.
ca escanyavelles, n m alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba dolça, n f alt. sin.
ca herbabona, n f alt. sin.
ca lletsònia, n f alt. sin.
ca mamaconilla, n f alt. sin.
ca morro de porcell, n m alt. sin.
ca panellets, n m pl alt. sin.
ca pesca, n f alt. sin.
ca pescaconilla, n f alt. sin.
ca pescaconillera, n f alt. sin.
ca casconella, n f var. ling.
ca casconia, n f var. ling.
ca cascunilla, n f var. ling.
ca cosconella, n f var. ling.
ca cosconia, n f var. ling.
ca cuscanella, n f var. ling.
ca cuscanilles, n f pl var. ling.
ca cuscunia, n f var. ling.
ca cuscunies, n f pl var. ling.
ca llacsònia, n f var. ling.
ca llicsonia, n f var. ling.
ca peixca, n f var. ling.
ca peixcaconilla, n f var. ling.
ca peixcaconillera, n f var. ling.
nc Reichardia picroides (L.) Roth
nc Picridium vulgare Desf. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cosconilla, n f
ca panconia, n f sin. compl.
ca brescaconilla, n f alt. sin.
ca cama-roja, n f alt. sin.
ca conillera de bancal, n f alt. sin.
ca conillera de marge, n f alt. sin.
ca cosconilles, n f pl alt. sin.
ca enciam salvatge, n m alt. sin.
ca escanyavelles, n m alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba dolça, n f alt. sin.
ca herbabona, n f alt. sin.
ca lletsònia, n f alt. sin.
ca mamaconilla, n f alt. sin.
ca morro de porcell, n m alt. sin.
ca panellets, n m pl alt. sin.
ca pesca, n f alt. sin.
ca pescaconilla, n f alt. sin.
ca pescaconillera, n f alt. sin.
ca casconella, n f var. ling.
ca casconia, n f var. ling.
ca cascunilla, n f var. ling.
ca cosconella, n f var. ling.
ca cosconia, n f var. ling.
ca cuscanella, n f var. ling.
ca cuscanilles, n f pl var. ling.
ca cuscunia, n f var. ling.
ca cuscunies, n f pl var. ling.
ca llacsònia, n f var. ling.
ca llicsonia, n f var. ling.
ca peixca, n f var. ling.
ca peixcaconilla, n f var. ling.
ca peixcaconillera, n f var. ling.
nc Reichardia picroides (L.) Roth
nc Picridium vulgare Desf. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca escanyacables, n m
es cabeza de cable, n f
fr goupille de câble, n f
en cable clip, n
de Seilende, n n
de Seilschluss, n m

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "escanyapobres" dentro de todas las áreas temáticas

Definición