Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca formatge tendre, n m
es queso tierno, n m
fr fromage tendre, n m
pt queijo mole, n m
en soft cheese, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Làctics>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de formatges [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/305>

ca formatge tendre, n m
ca formatge orejat, n m sin. compl.
es queso tierno, n m
fr fromage à pâte molle, n m
en soft cheese, n

<Formatges > Tipus de formatges>

Definición

Formatge fresc deixat assecar uns quants dies, de gust suau i amb poca sal.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca formatge tendre amb mel
es queso tierno con miel
fr fromage tendre au miel
it formaggio tenero al miele
en fresh cheese with honey
de Frischkäse mit Honig

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

ca fusta lleugera, n f
ca fusta blanca, n f sin. compl.
es madera blanca
es madera ligera
fr bois tendre
en lightwood
en low-density wood

<Fusteria > Materials > Fusta>

Definición

Fusta de poc pes, poc dura, generalment d'un color clar, fàcil d'obrar i poc durable respecte a les fustes fortes.

Nota

Són arbres de fusta lleugera la balsa i el pollancre.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca fusta lleugera, n f
ca fusta blanca, n f sin. compl.
es madera blanda, n f
es madera ligera, n f
fr bois mou, n m
fr bois tendre, n m
en soft wood, n
eu egur bigun, n
eu konifero-egur, n
eu konifero-zur, n
eu zur bigun, n

<Fusteria > Materials > Fusta >

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca garrofer, n m
ca garrofa (fruit), n f sin. compl.
ca garrofera, n f sin. compl.
ca garrofí (llavor), n m sin. compl.
ca garrova (fruit), n f sin. compl.
ca garrover, n m sin. compl.
ca garroví (llavor), n m sin. compl.
ca badoc (peu masculí), n m alt. sin.
ca borrell (peu masculí), n m alt. sin.
ca borrer (peu masculí), n m alt. sin.
ca garrofa, n f alt. sin.
ca garrofer bord, n m alt. sin.
ca garrofer borrer (peu masculí), n m alt. sin.
ca garrofer femella, n m alt. sin.
ca garrofer mascle, n m alt. sin.
ca garrofera mascle, n f alt. sin.
ca garrofera vera, n f alt. sin.
ca garrofí, n m alt. sin.
ca garrofí (fruit tendre), n m alt. sin.
ca garrofina (fruit molt tendre), n f alt. sin.
ca garroves (fruit), n f pl alt. sin.
ca garrofer judeo (peu masculí), n m var. ling.
ca garrofer judio (peu masculí), n m var. ling.
ca garrofero, n m var. ling.
ca garrofo, n m var. ling.
nc Ceratonia siliqua L.

<Botànica > cesalpiniàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca garrofer, n m
ca garrofa (fruit), n f sin. compl.
ca garrofera, n f sin. compl.
ca garrofí (llavor), n m sin. compl.
ca garrova (fruit), n f sin. compl.
ca garrover, n m sin. compl.
ca garroví (llavor), n m sin. compl.
ca badoc (peu masculí), n m alt. sin.
ca borrell (peu masculí), n m alt. sin.
ca borrer (peu masculí), n m alt. sin.
ca garrofa, n f alt. sin.
ca garrofer bord, n m alt. sin.
ca garrofer borrer (peu masculí), n m alt. sin.
ca garrofer femella, n m alt. sin.
ca garrofer mascle, n m alt. sin.
ca garrofera mascle, n f alt. sin.
ca garrofera vera, n f alt. sin.
ca garrofí, n m alt. sin.
ca garrofí (fruit tendre), n m alt. sin.
ca garrofina (fruit molt tendre), n f alt. sin.
ca garroves (fruit), n f pl alt. sin.
ca garrofer judeo (peu masculí), n m var. ling.
ca garrofer judio (peu masculí), n m var. ling.
ca garrofero, n m var. ling.
ca garrofo, n m var. ling.
nc Ceratonia siliqua L.

<Botànica > cesalpiniàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca gastrectomia total ampliada, n f
es gastrectomía total ampliada, n f
fr gastrectomie totale étendue, n f
en extended total gastrectomy, n

<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Cirurgia digestiva > Tub digestiu alt>

Definición

Extirpació total de l'estómac, ampliada a altres òrgans o estructures adjacents afectades.

Nota

La gastrectomia total ampliada generalment es practica per a tractar una neoplàsia invasiva, però també pot ser indicada en altres afeccions com les lesions derivades de la ingesta de càustics.

Els òrgans que es poden veure afectats depenen de la localització del tumor o de les lesions associades i, entre aquests, s'hi poden trobar la melsa, el fetge, el pàncrees, l'esòfag distal, el duodè proximal, el còlon transvers, l'intestí prim o els ganglis limfàtics regionals.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

la in albis, adv
ca (quedar-se) en blanc, adv
ca sense entendre res, adv
ca sense saber què dir, adv
es in albis, adv
es (quedarse) en blanco, adv
es sin comprender, adv

Definición

Significat literal: En blanc.

Nota

Locució adverbial d'àmbit general emprada per a dir que algú resta sense comprendre el que es diu o el que es llegeix.
Exemple: A Catalunya fa set mesos que no se'n parla des de les instàncies governamentals, d'energia nuclear. Estem in albis, per continuar amb el llatí que s'utilitzava ahir aquí.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca limitació de l'abast, n f
es limitación al alcance
fr limitation de l'étendue de l'audit
en audit scope limitation

<Auditoria i comptabilitat > Auditoria > Metodologia i tècniques>

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "estendre" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota