Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca salicària, n f
ca flor de braçal, n f sin. compl.
ca bruc d'aiguamoll, n m alt. sin.
ca caramelles de pioc, n f pl alt. sin.
ca estronca-sang, n m alt. sin.
ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
ca estroncaculs, n m alt. sin.
ca frare, n m alt. sin.
ca frares, n m pl alt. sin.
ca herba blava, n f alt. sin.
ca herba de la diarrea, n f alt. sin.
ca herba de les cagarrines, n f alt. sin.
ca herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
ca herba dels recs, n f alt. sin.
ca herba diarrea, n f alt. sin.
ca litre, n m alt. sin.
ca marialluïsa borda, n f alt. sin.
ca tapaculs, n m alt. sin.
ca trencadalla, n f alt. sin.
ca trencadalles, n f alt. sin.
ca vara de riu, n f alt. sin.
ca carmelles de pioc, n f pl var. ling.
ca herba de la diarrera, n f var. ling.
ca litra, n f var. ling.
nc Lythrum salicaria L.

<Botànica > litràcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca salicària, n f
ca estronca sangs, n m sin. compl.
ca estronca-sang, n m sin. compl.
ca flares, n f sin. compl.
ca flor de draçal, n f sin. compl.
ca litre, n m sin. compl.
ca trencadella, n f sin. compl.
es lisimaquia roja
es litro
fr lysimachie rouge
fr salicaire
it lisimachia rosa
it litro comune
it riparella salicaria
en purple loosestrife
en spiked loosestrife
en willow herb
de Blutweiderich
nc Lythrum salicaria

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca salicària, n f
ca estronca-sang, n m sin. compl.
ca flor de braçal, n f sin. compl.
ca frares, n m pl sin. compl.
ca trencadella, n f sin. compl.
nc Lythrum salicaria

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definición

Planta herbàcia perenne de la família de les litràcies, de 60 a 120 cm d`alçària, que creix en vores de rius, fonts i sòls inundats dels Pirineus i comarques del nord-est del Principat fins arribar al Baix Llobregat, i també al País Valencià. Les summitats florides que es cullen al final de la primavera o l'estiu, en infusió, són astringents. Com a ús extern, en decocció han estat usades per netejar ferides i nafres.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca serjant, n m
ca caragol d'aplacar, n m sin. compl.
ca caragol d'estrènyer, n m sin. compl.
ca caragol de collar, n m sin. compl.
ca gat, n m sin. compl.
ca gat d'escaleta, n m sin. compl.
es cárcel
es gato
es sargento
es tornillo
fr sergent
fr serre-joint
en clamp
en cramp

<Indústria > Indústria de la fusta > Eines i instruments de fusteria>

Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

ca serjant, n m
ca cargol d'aplacar, n m sin. compl.
ca cargol d'estrènyer, n m sin. compl.
ca cargol de collar, n m sin. compl.
ca gat, n m sin. compl.
ca gat d'escaleta, n m sin. compl.
es cárcel
es gato
es sargento
es tornillo
fr sergent
fr serre-joint
en clamp
en cramp

<Fusteria > Aparells, estris, eines i instruments > Estris de sostenir i prémer>

Definición

Estri de fusta o de ferro compost per un regle amb una branca en angle recte en un extrem i recorregut per una altra branca, paral·lela a la primera, amb un cargol amb mànec, que serveix, per exemple, per a mantenir premudes l'una contra l'altra dues peces de fusta encolades fins que s'hagin enganxat, o per a subjectar al banc de fuster la peça que s'ha de treballar.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca serjant, n m
ca cargol d'aplacar, n m sin. compl.
ca cargol d'estrènyer, n m sin. compl.
ca cargol de collar, n m sin. compl.
ca gat, n m sin. compl.
ca gat d'escaleta, n m sin. compl.
es cárcel, n f
es gato, n m
es sargento, n m
es tornillo, n m
fr serre-joint, n m
en clamp, n
en cramp, n
eu sarjenta, n

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca sulfur d'estronci, n m
es sulfuro de estroncio

<Indústria > Indústria de la pell>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

ca targeta d'identitat d'estranger, n f
es tarjeta de identidad de extranjero, n f

<Dret administratiu > Activitat administrativa>

Definición

Document que acredita la identitat i la situació a l'Estat espanyol d'un ciutadà estranger que té un visat o una autorització per quedar-s'hi durant un període de més de sis mesos.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca titanat d'estronci, n m
es titanato de estroncio
fr titanate de strontium
it titanato di stronzio
en strontium titanate
de Strontiumtitanat

<Gemmologia > Productes artificials > Materials>

Definición

Compost químic obtingut al laboratori amb el mètode de fusió a la flama.

Nota

És un material incolor que s'ha utilitzat com a substitut del diamant. Es fabrica des del 1955 i no té cap equivalent natural. El titanat d'estronci més conegut és la marca registrada fabulita.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca tolir-se, v intr pron
ca baldar-se, v intr pron sin. compl.
es baldar
es tullir
fr épuiser
fr estropier
en cripple

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definición

Perdre algú l'ús i el moviment del cos o d'un dels seus membres, ésser colpit de paràlisi.

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "estronxar" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición