Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Texto de la consulta

Condición

Denominación

Nota

Definición

Área temática

Idioma

Categoría léxica

Jerarquía

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "ets" dentro de todas las áreas temáticas

Aura

<Ciències de la Terra>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

ca Aura, n f
ca EOS/Chem-1, n m sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Plataformes>

Definición

(Vegeu la informació d'aquest satèl·lit a EOS n m.)

Nota

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6

Aura

ca Aura, n f
ca EOS/Chem-1, n m sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Plataformes>

Definición

(Vegeu la informació d'aquest satèl·lit a EOS n m.)

Nota

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6

babine-Witsuwit'en

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca babine-Witsuwit'en
ca babine carrier sin. compl.
ca carrier septentrional sin. compl.
ca nadot'en sin. compl.
ca nat'oot'en sin. compl.
ca nedut'en sin. compl.
cy Babine-Witsuwit'en
cy Babine carrier sin. compl.
cy Carrier gogleddol sin. compl.
cy Nadot'en sin. compl.
cy Nat'oot'en sin. compl.
cy Nedut'en sin. compl.
de Babine-Witsuwit'en
de Babine Carrier sin. compl.
de Nadot'en sin. compl.
de Nat'oot'en sin. compl.
de Nedut'en sin. compl.
de Northern Carrier sin. compl.
en Babine-Witsuwit'en
en Babine Carrier sin. compl.
en Babine-Witsuwiten sin. compl.
en Nadot'en sin. compl.
en Nat'oot'en sin. compl.
en Natooten sin. compl.
en Nedut'en sin. compl.
en Northern Carrier sin. compl.
en Wet'suwet'en sin. compl.
en Wets'uwet'en sin. compl.
en Wetsuwet'en sin. compl.
es babín
es babine carrier sin. compl.
es nadot'en sin. compl.
es nat'oot'en sin. compl.
es nedut'en sin. compl.
es tacolí septentrional sin. compl.
eu babine-Witsuwit'en
eu babine carrier sin. compl.
eu babine carrierrera sin. compl.
eu babine-witsuwiten sin. compl.
eu iparraldeko carrierrera sin. compl.
eu nadot'en sin. compl.
eu nat'oot'en sin. compl.
eu nedut'en sin. compl.
eu wet'suwet'en sin. compl.
eu wets'uwet'en sin. compl.
eu wetsuwet'en sin. compl.
fr babine-Witsuwit'en
fr babine porteur sin. compl.
fr nadot'en sin. compl.
fr nat'oot'en sin. compl.
fr nedut'en sin. compl.
fr porteur du nord sin. compl.
fr porteur septentrional sin. compl.
gl babine-Witsuwit'en
gl babine carrier sin. compl.
gl carrier setentrional sin. compl.
gl nadot'en sin. compl.
gl nat'oot'en sin. compl.
gl nedut'en sin. compl.
gn vavine-Witsuwit'en
gn karrier septentrional sin. compl.
gn nadot'en sin. compl.
gn nat'oot'en sin. compl.
gn nedut'en sin. compl.
gn vavine karrier sin. compl.
it babine-Witsuwit'en
it babine carrier sin. compl.
it carrier settentrionale sin. compl.
it nadot'en sin. compl.
it nat'oot'en sin. compl.
it nedut'en sin. compl.
pt babine-Witsuwit'en
pt babine carrier sin. compl.
pt carrier setentrional sin. compl.
pt nadot'en sin. compl.
pt nat'oot'en sin. compl.
pt nedut'en sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Canadà>

Definición

A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

En un principi la llengua babine va ser considerada un dialecte del carrier. Ara bé, els parlants tenen moltes dificultats per entendre's i, per això, actualment la majoria de lingüistes les consideren llengües diferents.

El babine consta dels següents dialectes: el babine (parlat al voltant del llac del mateix nom), el takla i el witsuwit'en (a New Hazelton, a Moricetown i al llac François).

Sembla que les famílies encara transmeten la llengua pròpia als infants, de manera que té la supervivència assegurada almenys una generació.

badocs

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca badocs, n m pl
ca boca de llop, n f alt. sin.
ca boques d'ase, n f pl alt. sin.
ca boques de conill, n f pl alt. sin.
ca boqueta de llop, n f alt. sin.
ca bram d'ase, n m alt. sin.
ca bramaburros, n m/f alt. sin.
ca cara de vedella, n f alt. sin.
ca conillets, n m pl alt. sin.
ca conills, n m pl alt. sin.
ca dits, n m pl alt. sin.
ca gatets, n m pl alt. sin.
ca gorges de llop, n f pl alt. sin.
ca gossets, n m pl alt. sin.
ca gossos, n m pl alt. sin.
ca mamaconillet, n m alt. sin.
ca mamaconillets, n m pl alt. sin.
ca mamaconills, n m pl alt. sin.
ca morro de vedella, n m alt. sin.
ca pets de llop, n m pl alt. sin.
ca queixal de llop, n m alt. sin.
ca sabateta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
nc Antirrhinum majus L. subsp. majus

<Botànica > escrofulariàcies>

badocs

<Botànica>

ca badocs, n m pl
ca boca de llop, n f alt. sin.
ca boques d'ase, n f pl alt. sin.
ca boques de conill, n f pl alt. sin.
ca boqueta de llop, n f alt. sin.
ca bram d'ase, n m alt. sin.
ca bramaburros, n m/f alt. sin.
ca cara de vedella, n f alt. sin.
ca conillets, n m pl alt. sin.
ca conills, n m pl alt. sin.
ca dits, n m pl alt. sin.
ca gatets, n m pl alt. sin.
ca gorges de llop, n f pl alt. sin.
ca gossets, n m pl alt. sin.
ca gossos, n m pl alt. sin.
ca mamaconillet, n m alt. sin.
ca mamaconillets, n m pl alt. sin.
ca mamaconills, n m pl alt. sin.
ca morro de vedella, n m alt. sin.
ca pets de llop, n m pl alt. sin.
ca queixal de llop, n m alt. sin.
ca sabateta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
nc Antirrhinum majus L. subsp. majus

<Botànica > escrofulariàcies>

benefici per acció

<Economia > Finances > Mercats financers>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>

ca benefici per acció, n m
ca BPA, n m sigla
es beneficio por acción
es BPA sigla
fr bénéfice par action
fr BPA sigla
en earnings per share
en EPS sigla

<Mercats financers > Anàlisi d'actius i emissors>

Definición

Ràtio borsària entre el benefici net d'una empresa en un exercici i el nombre total d'accions d'aquesta empresa.

bloqueig electrònic del diferencial

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca bloqueig electrònic del diferencial, n m
ca control electrònic de la tracció, n m sin. compl.
ca EDS, n m sigla
es bloqueo electrónico del diferencial
es control electrónico de la tracción
es EDS
fr blocage du différentiel à commande électronique
en EDS
en electronic differential slip
en electronic traction control
en electronically controlled differential lock

<Indústria > Indústria mecànica > Components d'automoció>

Nota

La sigla EDS prové de l'anglès electronic differential slip.

bloqueig electrònic del diferencial

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

ca bloqueig electrònic del diferencial, n m
ca control electrònic de la tracció, n m sin. compl.
ca EDS, n m sigla
es bloqueo electrónico del diferencial
es control electrónico de la tracción
es EDS sigla
fr blocage de différentiel à commande électronique
en electronic differential slip
en electronic traction control
en electronically controlled differential lock
en EDS sigla

<Trànsit > Vehicle > Elements de seguretat>, <Trànsit > Vehicle > Conducció>

Definición

Dispositiu electrònic d'un vehicle que controla el nombre de voltes de les rodes motrius i que actua sobre una roda que patina, frenant-la, per tal de millorar la força motriu disponible a l'altra roda.

η-Carínids

<Ciències de la Terra > Astronomia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca η-Carínids, n m pl
ca eta-Carínids, n m pl sin. compl.
es η-Carínidas, n f pl
es Eta Carínidas, n f pl
fr η-Carinides, n f pl
fr Eta Carinides, n f pl
en η-Carinids, n pl
en eta Carinids, n pl

<Ciències de la Terra > Astronomia>

Definición

Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació de la Quilla, que té lloc anualment la segona quinzena de gener, amb el pic d'activitat al voltant del 21 de gener.

colís

<Ciències de la vida>

ca colís, n m
ca colletja bona, n f alt. sin.
ca colletja de pastor, n f alt. sin.
ca curibells, n m pl alt. sin.
ca herba de l'esclafit, n f alt. sin.
ca herba dels pets, n f alt. sin.
ca trons, n m pl alt. sin.
ca curivells, n m pl var. ling.
nc Silene vulgaris (Moench) Garcke subsp. vulgaris

<Botànica > cariofil·làcies>