La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca llengua de signes estoniana
- cod eesti viipekeel
- ar لغة الإشارات الأستونية
- cy Iaith arwyddion Estonia
- de Estnische Gebärdensprache
- en Estonian Sign Language
- es lengua de signos estoniana
- eu estoniar keinu hizkuntza
- fr langue des signes estonienne
- gn ñe'ẽ rechaukaha Estoniána
- nl Estse Gebarentaal
- pt língua gestual estónia
- ru Эстонский язык жестов
- zh 爱沙尼亚手语
<Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes>, <Europa > Estònia>
Definición
Fins a la dècada de 1990, però, l'ensenyament era oral i, com a la resta d'Europa des del Congrés Internacional d'educadors de persones sordes celebrat a Milà el 1880, hi havia una forta oposició a la llengua de signes utilitzada per les persones sordes.
El 1994 es va obrir la primera escola per a infants sords amb ensenyament bilingüe, amb la utilització de la llengua de signes per a l'aprenentatge de les matèries del currículum al costat de la llengua oral.
Tenint en compte que no es va ensenyar a l'escola fins a la dècada de 1990, hi ha força variants dialectals de la llengua de signes, utilitzades des de sempre per la comunitat sorda. La variant més arcaica és la de Pärnu.
