Back to top
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  suyà
  • ca  beiço de pau sin. compl.
  • ca  suiá sin. compl.
  • ca  tapajúna-goronã sin. compl.
  • ca  tapanhúna sin. compl.
  • cod  mê-kin-se-ji
  • ar  سويا
  • cy  Suyá
  • cy  Beiço de pau sin. compl.
  • cy  Suiá sin. compl.
  • cy  Tapajúna-goronã sin. compl.
  • cy  Tapanhúna sin. compl.
  • de  Suyá
  • de  Beiço de Pau sin. compl.
  • de  Suiá sin. compl.
  • de  Tapajúna-Goronã sin. compl.
  • de  Tapanhúna sin. compl.
  • en  Suyá
  • en  Beiço de Pau sin. compl.
  • en  Suiá sin. compl.
  • en  Tapajúna-Goronã sin. compl.
  • en  Tapanhúna sin. compl.
  • en  Tapayúna sin. compl.
  • es  suyá
  • es  beiço de pau sin. compl.
  • es  suiá sin. compl.
  • es  tapajúna-goronã sin. compl.
  • es  tapanhúna sin. compl.
  • eu  suiera
  • eu  beiço de pau sin. compl.
  • eu  suiá sin. compl.
  • eu  suyá sin. compl.
  • eu  tapajúna-goronã sin. compl.
  • eu  tapanhúna sin. compl.
  • fr  suya
  • fr  beiço de pau sin. compl.
  • fr  suiá sin. compl.
  • fr  tapajúna-goronã sin. compl.
  • fr  tapanhúna sin. compl.
  • gl  suiá
  • gl  beiço de pau sin. compl.
  • gl  suyá sin. compl.
  • gl  tapajúna-goronã sin. compl.
  • gl  tapanhúna sin. compl.
  • it  suyà
  • it  beiço de pau sin. compl.
  • it  suiá sin. compl.
  • it  tapajúna-goronã sin. compl.
  • it  tapanhúna sin. compl.
  • ja  スヤ語
  • ja  スイア語、 ベイソ・デ・パウ語、タパヌナ語、 タパユナ語 sin. compl.
  • nl  Suyá
  • nl  Beiço de Pau sin. compl.
  • nl  Suiá sin. compl.
  • nl  Tapajúna-Goronã sin. compl.
  • nl  Tapanhúna sin. compl.
  • pt  suyá
  • pt  beiço de pau sin. compl.
  • pt  suiá sin. compl.
  • pt  tapajúna-goronã sin. compl.
  • pt  tapanhúna sin. compl.
  • ru  Суйя
  • ru  Суя sin. compl.
  • ru  Тапаюна sin. compl.
  • ru  Тапаньюна sin. compl.
  • ru  Бейсо-де-пау sin. compl.
  • zh  苏亚语
  • zh  遂亚、贝乔德帕乌、塔帕尤纳-格罗那、塔潘胡纳 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

<Je > Branca del nord>, <Amèrica > Brasil>

Definición
Els suyàs es van establir al Xingu fa uns 150 anys, procedents de l'est, seguint el curs del riu Ronuro. Tradicionalment hi ha hagut dos grups suyàs: el suyà oriental, anomenat també suyà del Xingu o suyà miçu, i el suyà occidental, conegut també com a beiço de pau, tapanhúna o tapayuna. No es va contactar amb aquests darrers, que vivien entre els rius Arinos i Sangue, fins al 1967, en què van ser traslladats al poble dels primers. Aquests dos grups parlen variants d'una mateixa llengua.

Les primeres referències als suyàs són de Von den Steinen, que els va trobar durant la seva primera expedició al Xingu l'any 1884. Però fins al 1959 una expedició governamental no va contactar amb ells. Des d'aleshores viuen en una reserva multiètnica, però el seu territori es veu amenaçat per l'establiment de colons i la contaminació del seus rius. Els tapayunes es van establir separadament el 1980.