Nota

• 1. El ckikungunya pot tenir un desenvolupament agut, subagut o crònic. Es considera la fase aguda fins als 21 dies des de l'aparició de la malaltia, la fase subaguda fins als 90 dies i la fase crònica si hi ha persistència de símptomes més enllà dels tres mesos de durada. En la majoria de casos la malaltia té un curs agut i no deixa seqüeles, però en alguns els dolors articulars es poden cronificar.
• 2. La malaltia es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; concretament, el mosquit tigre (Aedes albopictus) i el mosquit de la febre groga (Aedes aegypti). La principal mesura de prevenció és l'eliminació dels biòtops dels mosquits vectors i l'adopció de mesures protectores antimosquits, tant dins com fora dels habitatges. No existeix un tractament antiviral específic per a la malaltia, sinó que es fa un tractament simptomàtic que pot incloure analgèsics, antiinflamatoris o, fins i tot, corticoesteroides segons la gravetat dels símptomes.
• 3. La denominació ckikungunya prové del makonde, llengua bantú parlada en el sud-est de Tanzània i el nord de Moçambic, en què significa 'home que es doblega'. S'aplica a aquesta malaltia per la posició encorbada que solen adoptar les persones que la pateixen, com a conseqüència del dolor intens a les articulacions.
• 4. En català, el nom chikungunya també es documenta en femení. Tot i que tant el masculí com el femení són possibles i que hi ha noms de malalties masculins i noms de malalties femenins, s'ha donat prioritat a la forma masculina d'acord amb l'ús majoritari (en català i en altres llengües romàniques) i amb el caràcter de gènere no marcat del masculí.