nom comú

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca nom comú, n m
ca nom vernacle, n m
ca nom vulgar, n m sin. compl.
es nombre común, n m
es nombre vernacular, n m
fr nom commun, n m
fr nom vernaculaire, n m
fr nom vulgaire, n m
en common name, n
en trivial name, n
en vernacular name, n

<Ciències de la vida > Biologia>

Definición

Denominació que cada llengua vernacla atribueix a un tàxon.

Nota

1. Els noms comuns poden tenir un origen popular (per exemple, abellera groga, per a l'espècie botànica Ophrys lutea, o enganyapastors, per a l'espècie ornitològica Caprimulgus europaeus), o bé poden haver estat creats per especialistes per a designar espècies sense nom popular en una llengua determinada, sovint perquè són al·lòctones. Els noms comuns creats pels especialistes poden ser adaptacions del nom científic (per exemple, ptilinop, adaptació del nom de gènere Ptilinopus, per a designar diverses espècies ornitològiques de la família dels colúmbids), manlleus d'altres llengües (per exemple, xia, adaptació del castellà chía, forma d'origen nàhuatl, per a l'espècie botànica Salvia hispanica), o bé neologismes creats a partir de les característiques morfològiques, de distribució, d'alimentació, de comportament, etc. del tàxon que es denomina (per exemple, papallona de l'arboç per al lepidòpter Charaxes jasius).
2. Els noms comuns s'utilitzen únicament en la llengua en què s'han creat, a diferència dels noms científics, que són denominacions estàndard de valor internacional.