natura

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  natura, n f
  • ca  naturalesa, n f sin. compl.
  • es  naturaleza

<Dret>

Definición
Virtut, qualitat, característica o propietat d'una cosa.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Cal estudiar prèviament la natura dels fets objecte d'aquest plet.

    Ex.: Segons la natura dels fets, els jutjats de pau poden ser competents per a conèixer els judicis de faltes.

    Ex.: Si la naturalesa dels fets denunciats ho aconsella, s'ha d'intentar primer d'obtenir una resolució informal.