condemnació

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca condemnació, n f
ca condemnament, n m sin. compl.
es condenación

<Dret>

Definición

Acció i efecte de condemnar o de ser condemnat.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: La condemnació del culpable.
Ex.: Després de la seva condemnació fou dut a presidi.
Ex.: La condemnació d'un llibre per l'autoritat civil.
Ex.: La condemnació de la conducta d'altri.
Ex.: Sofrir la condemnació pública.
Ex.: La condemnació d'una doctrina per l'autoritat eclesiàstica.