ser procedent

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca ser procedent
ca escaure, v intr sin. compl.
ca ésser procedent sin. compl.
es proceder
es ser procedente

<Dret>

Definición

Una actuació, ser pertinent o adequada segons la pràctica judicial.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: Per les seves característiques, no és procedent ajornar aquest judici.

Ex.: La cap del servei ha decidit que no escau la petició formulada pels funcionaris.

Ex.: Escau tancar la botiga perquè comercialitzava productes en mal estat.