Nota

• Àmbit: Catalunya
• Les barreres arquitectòniques són definides en l'article 3 de la Llei 20/1991, del 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, de l'Estat, i en l'article 4 del Decret 135/1995, del 24 de març, de desenvolupament de la Llei 20/1991 i d'aprovació del Codi d'accessibilitat. Aquestes disposicions normatives diferencien quatre tipus de barreres arquitectòniques: les barreres arquitectòniques urbanístiques, les barreres arquitectòniques a l'edificació pública o privada, les barreres arquitectòniques en els transports i les barreres en la comunicació.
  Les barreres arquitectòniques urbanístiques són les que es troben a les vies i als espais lliures d'ús públic, és a dir els que formen part del domini públic i es destinen a l'ús o el servei públic, els que formen part de béns de propietat privada i que poden ser utilitzats pel públic en general per raó de les funcions que desenvolupa algun ens públic de manera directa o indirecta, els que formen part de béns de propietat privada com a causa d'alguna servitud d'ús públic, i que són susceptibles de ser utilitzats pel públic en general mitjançant el pagament d'un impost, una quota o similar.
  Les barreres arquitectòniques a l'edificació pública o privada són les que es troben a l'interior o a l'accés dels edificis. Les barreres arquitectòniques en els transports són les que es troben en el transport, tant en el públic, que té com a finalitat el transport de persones a canvi d'un import o una taxa com a contraprestació, com en els vehicles privats que transporten habitualment persones amb mobilitat reduïda.
  Finalment, són barreres en la comunicació tots els impediments per a l'expressió i la recepció de missatges utilitzant, d'una manera directa o indirecta, els mitjans de comunicació, siguin de masses o no. Es consideren mitjans de comunicació els que tenen per finalitat la comunicació personal individualitzada, com ara el telèfon, el telègraf, el fax o altres instruments electrònics, informàtics o telemàtics, i també els que tenen per finalitat la comunicació de masses, com ara premsa, radio i televisió.