Nota

• Àmbit: Catalunya
• Aquest recull de costums és format per nou capítols o apartats, sense rubricar, amb l'encapçalament següent: Los casos en les quals lo senyor no és tengut segons les Usatges de Barcelona e observància de Cathalunya, retre la po[te]stat presa de castell, ne emparament de feu a son castlà o vassall (abreujadament, Casos). És un text d'usos judicials que la tradició manuscrita situa juntament amb els quaranta-tres capítols de les Costumes generals de Cathalunya, que es van unificar amb el text anterior sota el títol de Commemoracions de Pere Albert, per tal com la fixació s'atribueix a aquest jurista barceloní.
  Els Casos sintetitzen o abreugen amb exemples concrets el que exposen les Costumes generals, especialment en els capítols de l'1 al 20, corresponents al nucli originari de la col·lecció i dedicats a les relacions jurídiques entre el senyor i el vassall emanades de la tinença del castell o feu; la finalitat dels Casos podria ser facilitar el coneixement de les Costumes generals i la pràctica judicial en la cúria. La denominació de Casos per a aquesta col·lecció jurisdiccional consuetudinària reflecteix la influència a Catalunya de l'escola de glossadors de Bolonya, en la qual es formà el seu suposat redactor, Pere Albert. El cas era un determinat gènere o tipus literari del ius commune que exposava el supòsit de fet i la solució de la llei estudiada o glossada amb la finalitat pràctica de comprendre-la millor. La presència de catalans a l'escola jurídica bolonyesa ja era intensa al segle XIII, i ells van ser els veritables protagonistes de la recepció romanocanonicofeudal al Principat.
  La suposada dependència temàtica dels Casos respecte de les Costumes generals i el fet que ambdues col·leccions formessin posteriorment una unitat, les Commemoracions de Pere Albert, no van impedir que la redacció dels Casos aparegués com una obra independent i que es difonguessin inicialment de manera autònoma.
  Amb un estil directe i imperatiu, els Casos estableixen un seguit de normes sobre exemples relatius a la mala conducta del vassall respecte del seu senyor; per mitjà de la casuística, enumeren les motivacions que justifiquen l'embargament o la recuperació del feu donat pel senyor a causa de l'incompliment dels deures del vassall i de la ruptura de la fidelitat deguda al primer. En conjunt, els Casos manifesten, com les Costumes generals, una estructura piramidal feudal de la qual es desprèn la figura del príncep com a màxim representant i vertebrador juridicopúblic del Principat. En ordenar les relacions feudovassallàtiques, el redactor va afavorir un poder unitari fort presidit pel príncep, d'acord amb la tendència del dret feudal comú europeu.
  Els Casos, escrits en llatí, ben aviat es van traduir al català, i ambdues versions van tenir una gran difusió i acceptació com a dret general de la terra i es van integrar, juntament amb les Costumes generals, en les Commemoracions. Les Commemoracions van ser formalment oficialitzades com a dret general en les Corts de Montsó de 1469-1470, sota el regnat de Joan II de Catalunya-Aragó, tot i que, possiblement, aquest reconeixement s'havia produït molt abans. La primera recopilació catalana de 1495 ja incorporava les Commemoracions al final dels deu llibres. De la mateixa manera, aquests textos feudals privats es van incloure en les recopilacions posteriors (la privada del 1495 i les oficials de 1588-1589 i 1704), en la primera part o volum, en la qual es recollia el dret regi pactat.
• V. t.: Albert, Pere n m
• V. t.: Commemoracions de Pere Albert n f pl
• V. t.: Costums generals de Catalunya n m pl