castlà
castlà
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca castlà, n m
- ca carlà, n m sin. compl.
- es castellano
<Història del dret>
Definición
Governador del castell en nom del seu senyor.
Nota
- Àmbit: Catalunya
- A l'edat mitjana, el castlà tenia en nom del seu senyor el govern i la jurisdicció d'un castell i d'una porció de béns annexos o castellania, en possessió immediata, bé que sense cap dret sobre el domini útil. Es tractava d'un càrrec temporal, de vegades vitalici i sovint accidental. El castlà podia nomenar un sotscastlà, amb l'autorització del senyor. En tot cas, la relació entre el senyor i el castlà era feudal i, a partir del segle XIV, els castlans van ser substituïts per batlles, alcaids i capitans de castell.