Nota

• Àmbit: Espanya
• Els dies-multa són un sistema de multes d'origen escandinau que, amb caràcter general, adopta la pena de multa en el Codi penal (CP) del 1995 -que també fixa la multa proporcional al dany causat, al valor de l'objecte del delicte o el benefici que hagi reportat (art. 52 i 53.2), basat en la fixació d'una suma global- i que consisteix en una multa de pagament únic, que actua com a impacte sobre l'economia del reu en un moment determinat, tot i que és possible el pagament a terminis per a facilitar-ne el compliment (però no necessàriament com a element essencial), i que es caracteritza en el fet que en un primer moment es determina un cert nombre de quotes diàries, mensuals o anuals, tenint en compte la gravetat del fet -l'antijuridicitat i la culpabilitat- i, en un segon moment, en el qual es fixa la quantia de cada quota, i només es prenen en consideració les possibilitats econòmiques del reu.
  La separació nítida dels dos moments -confosos en el sistema tradicional de multa global- constitueix un avantatge del nou sistema: així, per al còmput de la responsabilitat personal subsidiària en el cas d'impagament de la multa per la insolvència del reu, es pot atendre únicament la gravetat del fet, ja que la durada d'aquesta responsabilitat subsidiària només queda condicionada a la durada de la multa. Efectivament, l'article 53 del CP diu: «Si la persona condemnada no satisfà, voluntàriament o per via de constrenyiment, la multa imposada, queda subjecta a una responsabilitat personal subsidiària d'un dia de privació de llibertat per cada dues quotes diàries no satisfetes...». El tribunal determina en la sentència el temps i la manera del pagament de les quotes (art. 50.6). El CP del 1995 ja no exigeix necessàriament el caràcter temporal de la multa (Laufzeitgeldstrafe, multa temporal), com ho fan el Projecte alternatiu alemany del 1966 i el Projecte de CP del 1980 i la Proposta d'avantprojecte de nou CP del 1983 -que es diferencien del model originari escandinau-, de manera que ja no es persegueix que la persona condemnada es vegi privada d'ingressos durant un determinat període de temps -que coincideix amb la fixació de quotes diàries, mensuals o anuals (el pagament no és únic, sinó necessàriament fraccionat)-, és a dir, ja no es persegueix limitar la seva llibertat de consum, com ho feien els projectes esmentats, en què la pena de multa es transforma de pena pecuniària estricta a pena de privació parcial de llibertat (sobretot si se'n fa coincidir el venciment amb les dates previsibles dels ingressos).