evadir-se
evadir-se
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca evadir-se, v intr pron
- ca escapar-se, v intr pron sin. compl.
- ca fugir, v intr sin. compl.
- es escaparse
- es evadirse
- es fugarse
- es huir
<Dret penal>
Definición
Una persona que està sotmesa a la custòdia policial, escapar-se.
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Després d'una llarga persecussió policial, els malfactors van aconseguir evadir-se.
Ex.: El grup de presos havia fet mans i mànigues per poder escapar-se de la presó.
Ex.: Els mossos van enxampar els lladres just en el moment en què intentaven fugir amb el botí.
[Si fugir porta un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició de.]
