regals dels promesos en matrimoni

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca regals dels promesos en matrimoni, n m pl
es obsequios entre los prometidos en matrimonio

<Història del dret>

Definición

Obsequis que es feien els promesos en matrimoni, diferents d'altres donacions, que per raó d'aquest també es concertaven.

Nota

Àmbit: Catalunya
Els textos jurídics romans també es refereixen als regals que es podien fer els promesos en matrimoni, evidentment abans que se celebrés. Eren regals l'eficàcia final dels quals quedava supeditada a la celebració efectiva del matrimoni, ja que, si no, podien ser reclamats per qui els hagués fet.
Pel que fa als efectes que hi tindria la dissolució del matrimoni, s'havia de tenir en compte el que disposaven els capítols matrimonials, i si aquests no n'indicaven res, aleshores el que establia la doctrina catalana: a) si eren béns, coses o joies d'un valor escàs, s'aplicaven les normes romanes sobre les donacions; d'aquesta manera s'entenia que eren de propietat de la dona i no s'havien de tornar, i b) si es tractava de joies d'un valor elevat (segons la condició social dels cònjuges i la quantia del dot), es declarava que la dona o els seus hereus es podien quedar amb l'anell de casament i amb una joia de valor mitjà (aquest valor el decidia el jutge en darrer terme). Fins i tot, en el cas que la dona quedés vídua i es tornés a casar, els objectes regalats que li corresponguessin restaven reservats a favor dels fills del primer matrimoni, si n'hi havia.
Josep Fontanella i Garraver es refereix també als regals que els parents del futur marit feien a la núvia, i estima que eren de propietat seva amb la consideració de béns parafernals en cas de dissolució del matrimoni.