usurpació d'atribucions

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca usurpació d'atribucions, n f
es usurpación de atribuciones

Definición

Delicte que comet un funcionari o funcionària públic que s'arroga atribucions que no li són pròpies.

Nota

Àmbit: Espanya
Tipifiquen el delicte d'usurpació d'atribucions els articles del 506 al 509 del Codi penal i es produeix quan les autoritats o funcionaris públics, sense tenir atribuïda la competència, dicten una disposició general o en suspenen l'execució, o bé s'arroguen atribucions judicials o impedeixen executar una resolució dictada per l'autoritat judicial competent. Es considera usurpació d'atribucions el fet que les autoritats o els funcionaris administratius o militars atemptin contra la independència dels jutges o els magistrats, que garanteix la Constitució espanyola, dirigint la instrucció, l'ordre o la intimació relatives a causes o actuacions de què té coneixement.
També es considera delicte d'usurpació d'atribucions el fet que els jutges o els magistrats s'arroguin atribucions administratives que no tenen, o privin qui les té de llur exercici legítim. Finalment, el fet que els jutges, els magistrats, les autoritats o els funcionaris públics legalment requerits d'inhibició continuïn procedint sense esperar que es decideixi el conflicte jurisdiccional corresponent, excepte en els casos que permet la llei, també constitueix un delicte d'usurpació d'atribucions.