Antiga classificació dels neutròfils segons el nombre de segments de llur nucli. Hom comprovà que existia una relació inversa entre el nombre de segments nuclears i la joventut de la cèl·lula. Aquest nombre pot ésser d'un sol (neutròfil presegmentat), de dos, de tres, de quatre o de cinc segments. Aquestes cinc classes foren subdividides en subclasses, segons que el nucli de cadascun fos rodó, corbat o de fenedura, distingint-se en total de 20 tipus de nuclis leucocítics. La fórmula nuclear normal d'Arneth enregistra que de neutròfils presegmentats n'hi ha un 5 %; de bisegmentats, 35 %, de trisegmentats, 41 %; de tetrasegmentats, 17 %; i de pentasegmentats, 2 %. Si augmenta el nombre de neutròfils presegmentats (formes joves), hom diu que la fórmula d'Arneth està desviada cap a l'esquerra. Si apareixen molts neutròfils polisegmentats, hom parla de desviació a la dreta de la dita fórmula. Aquesta classificació fou simplificada per Schilling (hemograna de Schilling), i encara més per Rohr i Farley (classificació de Rohr i Farley).