Malaltia dels ossos caracteritzada per la disminució de la massa òssia per unitat de volum o disminució de la densitat mineral òssia, amb relació al que hom considera normal per a una edat, un sexe i una raça determinats, mentre que roman inalterada l'estructura orgànica i el contingut mineral. Aquesta situació implica un augment de la fragilitat òssia i, per tant, també del risc d'aparició de fractures patològiques, o per traumatismes que, en circumstàncies normals, no les produïrien. Alguns autors denominen osteopènia la simple pèrdua de massa òssia i reserven el terme osteoporosi per als casos en què ja s'han establert les fractures. L'afectació és acusada tant pel teixit ossi compacte (cortical) com pel teixit ossi esponjós (trabecular). Si predomina la pèrdua d'os esponjós apareixen les fractures per esclafament dels cossos vertebrals, mentre que si la disminució de la densitat mineral òssia es fa sobretot a càrrec de l'os cortical, juntament amb un cert grau de pèrdua d'os esponjós, apareixen les fractures del coll del fèmur, de Colles, del coll de l'húmer, etc. Clàssicament es classifica en primària (involutiva i idiopàtica) i en secundària a una altra malaltia, a un tractament farmacològic o a una tècnica terapèutica. Actualment hom prefereix la distinció entre osteoporosi tipus I i tipus II. L'osteoporosi és una malaltia clínicament silenciosa fins que no apareixen les fractures.