Deterioració persistent, de més de tres mesos, de la taxa de filtració glomerular, amb hipercreatininèmia crònica, que evoluciona vers la síndrome urèmica (insuficiència renal crònica terminal). Les causes són molt diverses: glomerulonefritis, pielonefritis, nefropatia per analgèsics, nefropatia tòxica per metalls (plom, or), poliquistosi renal, diabetis, malalties sistèmiques, etc. Es produeix la disminució del nombre de nefrons funcionants amb hipertròfia compensadora de la resta, que manté momentàniament l'equilibri acidobàsic i el volum extracel·lular. També hi ha una solució de soluts urèmics (urea, poliamines, guanidines, B₂-microglobulina, hormona paratiroidal) i alteracions de la funció endocrina dels ronyons (disminució de la síntesi d'eritropoetina i de calcitrol). Les manifestacions clíniques es presenten a partir d'un filtrat glomerular del 20-35% del normal, en forma d'hipertensió arterial, anèmia, poliúria i nictúria. La progressió de la malaltia condueix a la insuficiència renal terminal o síndrome urèmica.