Pèrdua de la motilitat voluntària i reflexa de tots els músculs innervats pel nervi facial d'un costat de la cara, deguda a lesions situades en el trajecte perifèric del nervi, a partir del seu nucli d'origen, associada amb alteracions de les secrecions lacrimal i salival i de la sensibilitat gustativa, depenent de la regió del nervi lesionada. La semiologia més característica és la corresponent a la paràlisi de Bell, que correspon a una lesió situada per sota del forat estilomastoidal. Si la lesió recau entre la sortida de la corda del timpà i el nervi del múscul de l'estrep, s'hi afegeix agèusia dels dos terços anteriors de la llengua del mateix costat que el de la paràlisi, i hiposialosi de la glàndula submaxil·lar corresponent. Si la lesió resideix entre el nervi del múscul de l'estrep i el gangli geniculat, la semiologia és la de les dues varietats anteriors, amb l'afegitó de la hiperacúsia dolorosa (paràlisi de l'estrep i manca de tensió de la membrana timpànica). Si la lesió està situada entre el gangli geniculat i el conducte auditiu intern, a part de la paràlisi facial, disminueixen les secrecions salival i lacrimal, amb conservació de la sensibilitat gustativa. Si la lesió radica entre el conducte auditiu intern i l'origen aparent del nervi hi ha paràlisi facial amb conservació del sentit del gust i disminució de les secrecions salival i lacrimal, associada sovint amb la paràlisi d'altres parells cranials adjacents (neuràlgia del trigemin). La forma clínica més freqüent és la paràlisi de Bell, de causa desconeguda. D'entre les causes conegudes més habituals, cal destacar els tumors de paròtide, les fractures de crani (paràlisi facial del nadó per l'aplicació de fòrceps), el colesteatoma, la malaltia de Paget de l'os temporal, el neurinoma de l'angle pontocerebel·lós, la síndrome de Ramsay-Hunt (herpes zòster del gangli geniculat), les meningitis de la base del crani, etc). La paràlisi facial bilateral pot presentar-se en la síndrome de Guillain-Barré, la mononucleosi infecciosa, la sarcoïdosi (síndrome de Heerfordt), les leucèmies, la síndrome de Möbius, etc. En la síndrome de Melkersson-Rosenthal, la paràlisi facial pot ésser unilateral o, a vegades, bilateral. La paràlisi facial perifèrica d'origen nuclear s'observa en el curs de l'encefalitis letàrgica epidèmica, en les formes bulboprotuberancials de la poliomielitis i en l'esclerosi lateral amiotròfica, i s'acompanya d'afectació del nucli del motor ocular extern i del nucli del trigemin.