Paràlisi facial perifèrica de causa desconeguda, que es presenta preferentment entre els 20 i els 40 anys d'edat, atribuïble a un edema idiopàtic del nervi dins l'aqüeducte de Fal·lopi. Es caracteritza per la instauració sobtada, freqüentment al matí, d'una asimetria facial, a vegades precedida per un o dos dies de molèsties vagues al voltant de l'orella. L'asimetria facial augmenta quan hom suggereix al malalt que contregui els músculs de la cara (arrugar el front, obrir la boca, ensenyar les dents, riure, bufar, etc.). Són molt característics els signes de desviació de la comissura bucal cap al cantó sa i l'obtingut en indicar al malalt que clogui els ulls, comprovant-ne la impossibilitat de fer-ho en el cantó afectat (obertura palpebral entreoberta, signe de Bell). La paràlisi es recupera gairebé sempre, completament en el termini de 3 a 4 setmanes, per bé que hi ha casos de recobrament incomplet, que deixen deformitats facials.