ablatiu
ablatiu
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca ablatiu, n m
- es ablativo
- fr ablatif
- en ablative
<Lingüística>
Definición
Cas gramatical que expressa prototípicament el valor d'allunyament o d'origen d'un moviment.
Nota
- En llengües com el llatí també assumeix els valors de locatiu i d'instrumental-comitatiu. En català, es mantenen algunes restes de mots llatins flexionats en aquest cas, com són el sufix adverbial ‑ment (de MĒNTE), certs compostos (mantenir de MANU TENĒRE) i alguns topònims (Banyuls de BALNĔŎLIS).
