Back to top
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  adverbi de lloc, n m
  • es  adverbio de lugar
  • fr  adverbe de lieu
  • en  place adverb

<Lingüística>

Definición
Adverbi que indica localització en l'espai (ací, aquí, etc.) o que assenyala direcció o orientació (amunt, avall, etc.).

Nota

  • Els adverbis de lloc poden pertànyer a la classe dels demostratius (ací, aquí, allí, allà), dels quantificadors (pertot, enlloc) i dels interrogatius, relatius o exclamatius (on, onsevulga). Hi ha locatius, com dins, damunt, darrere, que tenen propietats pròximes als adverbis i a les preposicions. Poden usar-se tots sols, com ocorre amb els adverbis (Deixa la roba dins), o amb un complement precedit d'una preposició, com ocorre amb els adverbis transitius (Deixa la roba dins de l'armari), però també poden regir directament el complement, com ocorre amb les vertaderes preposicions (Deixa la roba dins l'armari), i el complement pot adoptar la forma d'un possessiu (Tinc el record dins meu). En la gramàtica tradicional, se sol considerar que aquests locatius funcionen com a adverbis o preposicions, segons el context. Des d'una perspectiva diferent, també es considera que són preposicions intransitives, és a dir, preposicions que poden no explicitar el seu complement.