aspecte imperfectiu

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  aspecte imperfectiu, n m
  • ca  imperfectiu, n m sin. compl.
  • es  aspecto imperfectivo
  • es  imperfectivo
  • fr  aspect imperfectif
  • fr  imperfectif
  • en  imperfective
  • en  imperfective aspect

<Lingüística>

Definición
Aspecte gramatical que presenta la situació expressada pel verb com a oberta, com a no delimitada, bé perquè es troba en curs de realització, bé perquè es manté estable o bé perquè es repeteix de manera habitual.

Nota

  • En el primer cas, l'aspecte imperfectiu se subclassifica com a progressiu; en el segon, com a continu, i en el tercer, com a habitual. El present i l'imperfet d'indicatiu tenen aspecte imperfectiu.