Nota

• En la tradició gramatical, es considera que l'aspecte perfectiu i el perfet són sinònims. Hi ha autors, però, que reserven el primer per a l'aspecte que presenta una situació verbal com un tot i el segon per a l'aspecte que indica que una situació que és anterior a un moment de referència té alguna repercussió o es vincula d'alguna manera amb aquest moment. Des d'aquesta perspectiva, uns temps com el passat simple o el perifràstic (cantà o va cantar) tindrien un aspecte perfectiu i un temps com el perfet (ha cantat), un aspecte perfet. Per exemple, en Es va trencar el braç, el temps verbal té un aspecte perfectiu, perquè presenta l'acció de trencar-se el braç com un fet passat i desvinculat del present, mentre que en S'ha trencat el braç, el temps té un aspecte perfet, perquè indica que l'acció passada provoca un resultat present (el fet de tenir el braç trencat).