infinitiu compost

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca infinitiu compost, n m
ca infinitiu perfet, n m sin. compl.
es infinitivo compuesto
es infinitivo perfecto
fr infinitif passé
en perfect infinitive

<Lingüística>

Definición

Forma no personal i no finita del verb que consta de l'auxiliar haver en infinitiu i del participi del verb conjugat.

Nota

Per exemple, la forma haver cantat del verb cantar. L'infinitiu compost es diferencia del simple pel seu valor aspectual perfectiu o perfet i, per tant, pel fet d'indicar anterioritat respecte a un altre moment. Per exemple, amb haver dit s'indica anterioritat respecte a l'acte de parla en M'ho podries haver dit.