tòpic
tòpic
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca tòpic, n m
- ca subjecte psicològic, n m sin. compl.
- ca tema, n m sin. compl.
- es sujeto psicológico
- es tema
- es tópico
- fr sujet psychologique
- fr thème
- fr topique
- en psycological subject
- en theme
- en topic
<Lingüística>
Definición
Constituent sintàctic, situat generalment a l'inici de l'oració, que serveix de base per a introduir la predicació que segueix.
Nota
- El tòpic pot ser un sintagma nominal (com la bicicleta en La bicicleta, l'he deixada lligada al carrer) o preposicional (com d'aquest tema en D'aquest tema, fa temps que no en parlem), però també altres elements com ara un sintagma adverbial (com políticament en Políticament, no hi ha hagut conseqüències) o una oració (Anar d'escalada no m'abelleix molt ara). El tòpic pot aparéixer introduït per determinades locucions com respecte a, pel que fa a, quant a, etc.: Quant als horaris de classe, no es preveuen canvis. El tòpic sol aparéixer desvinculat de la resta de l'oració per mitjà d'una inflexió tonal, que es pot reflectir en l'escriptura mitjançant una coma. Si admet la pronominalització és représ per mitjà d'un pronom feble, com en De pa, no en vull més. Per extensió, el terme tòpic també designa la funció informativa d'aquest constituent. Amb el mateix significat, també s'usa a vegades el terme tema, encara que no tots els autors els equiparen.
