teoria del lligam

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  teoria del lligam, n f
  • es  teoría del ligamiento
  • fr  théorie du liage
  • en  binding theory

<Lingüística>

Definición
En la teoria del règim i del lligam, subteoria que s'ocupa de les relacions de referència dels sintagmes nominals, tant dels que estan realitzats fonèticament com dels que no.

Nota

  • En la teoria del lligam es diferencien tres tipus de sintagmes: els pronominals (com el pronom fort ell, el pronom feble el o el subjecte buit de l'oració finita), les anàfores (com el pronom feble es, l'expressió si mateix o les traces d'un sintagma nominal) i les expressions referencials o expressions R (com els noms propis o les variables). Aquests sintagmes, d'altra banda, són caracteritzats a partir de tres principis: el principi A, segons el qual una anàfora ha de ser lligada en la seua categoria rectora; el principi B, segons el qual un pronominal ha de ser lliure en la seua categoria rectora, i el principi C, segons el qual una expressió referencial és lliure pertot.