Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "flota" dentro de todas las áreas temáticas

0 CRITERI funga, micobiota, micoflora, flora micològica, flora fúngica, micoteca o
herbari micològic?
0 CRITERI funga, micobiota, micoflora, flora micològica, flora fúngica, micoteca o
herbari micològic?

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI funga, micobiota, micoflora, flora micològica, flora fúngica, micoteca o
    herbari micològic?
  • es  (funga) flora fúngica, n f
  • es  (funga) flora micológica, n f
  • es  (funga) funga, n f
  • es  (funga) micobiota, n f
  • es  (funga) micoflora, n f
  • es  (micoteca) herbario de hongos, n m
  • es  (micoteca) micetoteca, n f
  • es  (micoteca) micoteca, n f
  • fr  (funga) flore fongique, n f
  • fr  (funga) flore mycologique, n f
  • fr  (funga) mycoflore, n f
  • fr  (micoteca) collection mycologique, n f
  • fr  (micoteca) herbier de champignons, n m
  • fr  (micoteca) mycothèque, n f
  • it  (funga) flora micologica, n f
  • it  (funga) funga, n f
  • it  (funga) micoflora, n f
  • en  (funga) funga, n
  • en  (funga) fungus flora, n
  • en  (funga) fungus population, n
  • en  (funga) mycobiota, n
  • en  (funga) mycoflora, n
  • en  (funga) mycology, n
  • en  (micoteca) fungus culture collection, n
  • en  (micoteca) mycological collection, n
  • en  (micoteca) mycotheca, n
  • de  (funga) Pilzflora, n f

<Ciències de la vida > Biologia>

Definición
Tant funga, micobiota, micoflora, flora micològica i flora fúngica, com micoteca (tots sis, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents i graus de validesa diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *herbari micològic.

- La funga, o la micobiota o el sinònim complementari micoflora (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és el conjunt dels diferents fongs que creixen espontàniament en una regió o en un ambient determinats.
. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Funga és una forma semànticament transparent, ja que remet a fong (fungus, en llatí) i és paral·lela a flora i fauna. (Tot i això, flora i fauna són noms existents en llatí, mentre que funga és una creació posterior analògica.) Es documenta en català i en les llengües veïnes.
(2) Micobiota (a partir dels formants grecs mico- 'fong' i biota 'vida') és una proposta dels especialistes, creada a partir de microbiota ('flora'). Es documenta en català i en altres llengües.
(3) Micoflora, amb les variants flora micològica o flora fúngica, té l'inconvenient de la inadequació semàntica, ja que actualment els fongs no es classifiquen taxonòmicament dins el regne de les plantes (Flora), sinó dins un regne propi (el regne Fungi). El manteniment es deu només a la tradició i l'àmplia difusió d'aquesta forma i també al fet que en altres casos flora s'utilitza amb un sentit no restringit a 'planta' (per exemple, en flora intestinal o flora vaginal).
. Els equivalents castellans són flora fúngica, flora micológica, funga, micobiota i micoflora; els francesos, flore fongique, flore mycologique i mycoflore; els italians, flora micologica, funga i micoflora; els anglesos, funga, fungus flora, fungus population, mycobiota, mycoflora i mycology, i l'alemany, Pilzflora.

- Una micoteca (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una col·lecció de fongs, sovint ordenats de manera sistemàtica, que generalment s'utilitza per a la recerca o l'ensenyament.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És lingüísticament adequada i transparent, ja que està formada a partir de la forma prefixada mico- (del grec mýkes, 'fong' o 'bolet') i la forma sufixada -teca (del grec théke, 'dipòsit').
(2) És anàloga a altres denominacions del mateix àmbit de la biologia, com ara brioteca o genoteca.
(3) És la forma utilitzada actualment i té el vistiplau dels especialistes.
(4) Es documenta en obres lexicogràfiques catalanes i molts contextos d'especialitat.
(5) És anàloga a les formes d'altres llengües.
. En canvi, la forma *herbari micològic, que havia tingut un cert ús, ara tendeix a ser substituïda per la forma micoteca, semànticament més precisa.
. Els equivalents castellans són herbario de hongos, micetoteca i micoteca; els francesos, collection mycologique, herbier de champignons i mycothèque, i els anglesos, fungus culture collection, mycological collection i mycotheca.

Nota

0 CRITERI funga, micobiota, micoflora, flora micològica, flora fúngica, micoteca o
herbari micològic?
0 CRITERI funga, micobiota, micoflora, flora micològica, flora fúngica, micoteca o
herbari micològic?

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI funga, micobiota, micoflora, flora micològica, flora fúngica, micoteca o
    herbari micològic?
  • es  (funga) flora fúngica, n f
  • es  (funga) flora micológica, n f
  • es  (funga) funga, n f
  • es  (funga) micobiota, n f
  • es  (funga) micoflora, n f
  • es  (micoteca) herbario de hongos, n m
  • es  (micoteca) micetoteca, n f
  • es  (micoteca) micoteca, n f
  • fr  (funga) flore fongique, n f
  • fr  (funga) flore mycologique, n f
  • fr  (funga) mycoflore, n f
  • fr  (micoteca) collection mycologique, n f
  • fr  (micoteca) herbier de champignons, n m
  • fr  (micoteca) mycothèque, n f
  • it  (funga) flora micologica, n f
  • it  (funga) funga, n f
  • it  (funga) micoflora, n f
  • en  (funga) funga, n
  • en  (funga) fungus flora, n
  • en  (funga) fungus population, n
  • en  (funga) mycobiota, n
  • en  (funga) mycoflora, n
  • en  (funga) mycology, n
  • en  (micoteca) fungus culture collection, n
  • en  (micoteca) mycological collection, n
  • en  (micoteca) mycotheca, n
  • de  (funga) Pilzflora, n f

<Botànica>

Definición
Tant funga, micobiota, micoflora, flora micològica i flora fúngica, com micoteca (tots sis, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents i graus de validesa diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *herbari micològic.

- La funga, o la micobiota o el sinònim complementari micoflora (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és el conjunt dels diferents fongs que creixen espontàniament en una regió o en un ambient determinats.
. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Funga és una forma semànticament transparent, ja que remet a fong (fungus, en llatí) i és paral·lela a flora i fauna. (Tot i això, flora i fauna són noms existents en llatí, mentre que funga és una creació posterior analògica.) Es documenta en català i en les llengües veïnes.
(2) Micobiota (a partir dels formants grecs mico- 'fong' i biota 'vida') és una proposta dels especialistes, creada a partir de microbiota ('flora'). Es documenta en català i en altres llengües.
(3) Micoflora, amb les variants flora micològica o flora fúngica, té l'inconvenient de la inadequació semàntica, ja que actualment els fongs no es classifiquen taxonòmicament dins el regne de les plantes (Flora), sinó dins un regne propi (el regne Fungi). El manteniment es deu només a la tradició i l'àmplia difusió d'aquesta forma i també al fet que en altres casos flora s'utilitza amb un sentit no restringit a 'planta' (per exemple, en flora intestinal o flora vaginal).
. Els equivalents castellans són flora fúngica, flora micológica, funga, micobiota i micoflora; els francesos, flore fongique, flore mycologique i mycoflore; els italians, flora micologica, funga i micoflora; els anglesos, funga, fungus flora, fungus population, mycobiota, mycoflora i mycology, i l'alemany, Pilzflora.

- Una micoteca (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una col·lecció de fongs, sovint ordenats de manera sistemàtica, que generalment s'utilitza per a la recerca o l'ensenyament.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És lingüísticament adequada i transparent, ja que està formada a partir de la forma prefixada mico- (del grec mýkes, 'fong' o 'bolet') i la forma sufixada -teca (del grec théke, 'dipòsit').
(2) És anàloga a altres denominacions del mateix àmbit de la biologia, com ara brioteca o genoteca.
(3) És la forma utilitzada actualment i té el vistiplau dels especialistes.
(4) Es documenta en obres lexicogràfiques catalanes i molts contextos d'especialitat.
(5) És anàloga a les formes d'altres llengües.
. En canvi, la forma *herbari micològic, que havia tingut un cert ús, ara tendeix a ser substituïda per la forma micoteca, semànticament més precisa.
. Els equivalents castellans són herbario de hongos, micetoteca i micoteca; els francesos, collection mycologique, herbier de champignons i mycothèque, i els anglesos, fungus culture collection, mycological collection i mycotheca.

Nota

barranqueig barranqueig

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  barranqueig, n m
  • es  transporte de maderos a flote, n m
  • fr  transport des billes en flottage individuel, n m
  • en  individual driving of floating timber, n

<Enginyeria forestal>

barranquejar barranquejar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  barranquejar, v intr
  • es  transportar maderos a flote, v tr
  • fr  transporter des billes en flottage individuel, v tr
  • en  drive floating timber in separate logs (to), v tr

<Enginyeria forestal>

clot clot

<Jardineria. Paisatgisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  clot, n m
  • ca  clot de plantació, n m
  • ca  clota de plantació, n f
  • es  hoya de plantación, n f
  • es  hoyo de plantación, n m

<Jardineria. Paisatgisme>

Definición
Excavació que es realitza en un terreny com a receptacle per a plantar-hi una planta.
clota clota

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  clota, n f
  • es  hoya
  • en  pit

<Jardineria>

Definición
Clot gros.
consonant fluixa consonant fluixa

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  consonant fluixa, n f
  • es  consonante floja
  • fr  consonne douce

<Lingüística>

Definición
Consonant, generalment sonora, caracteritzada pel fet de repartir l'energia del corrent d'aire expiratori entre les cavitats bucal i faríngia.
corda fluixa corda fluixa

<Arts > Circ>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>

  • ca  corda fluixa, n f
  • es  cuerda floja
  • fr  corde lâche
  • fr  fil mou
  • fr  fil souple
  • it  corda molle
  • en  slack rope
  • de  Schlappseil

<Circ > Especialitats circenses > Equilibrisme>

Definición
Aparell consistent en una corda fixada horitzontalment, de manera que no quedi tibada, a dos suports verticals, amb una plataforma al damunt de cadascun, i situada a una altura variable, damunt de la qual un equilibrista duu a terme exercicis d'equilibrisme.

Nota

  • L'equilibrista especialitzat en corda fluixa és el ballarí de corda o el funàmbul.
corrent de flux corrent de flux

<Energia mareomotriu>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  corrent de flux, n m
  • es  corriente de flujo
  • fr  courant de flot
  • en  flood current

<Indústria > Indústria energètica > Energia elèctrica > Energia mareomotriu>

corrent de flux corrent de flux

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  corrent de flux, n m
  • es  corriente de flujo
  • es  corriente de influjo
  • es  corriente de marea
  • fr  courant de flot
  • fr  courant de marée montante
  • fr  flot
  • en  flood current
  • en  flood stream

<Costes > Oceanografia>

Definición
Corrent mareal cap a la costa o per sobre del corrent precedent que normalment és degut a la pujada de la marea.