El Consell Supervisor ha aprovat recentment els substantius funga, micobiota i micoflora com a designacions catalanes del conjunt dels diferents fongs que creixen espontàniament en una regió o en un ambient determinats. S’han aprovat com a preferents les formes funga i micobiota, però també s’ha acceptat micoflora, que és, de fet, la designació amb més tradició en l’àmbit, malgrat que semànticament no és del tot escaient.
El motiu que micoflora (o variants com ara flora micològica o flora fúngica, també conegudes) no sigui del tot adequada és el fet que actualment els fongs ja no es classifiquen taxonòmicament dins el regne de les plantes (Flora), sinó dins un regne propi (el regne Fungi). Ha estat, de fet, per petició expressa dels mateixos especialistes del sector que el Consell Supervisor ha valorat l’acceptació dels neologismes funga i micobiota, finalment aprovats com a denominacions catalanes al costat de la designació més tradicional.
La forma funga ja s’ha començat a fer servir com a alternativa a micoflora i es documenta tant en català com en altres llengües veïnes. Semànticament és una solució transparent, que remet clarament a ‘fong’ (fungus, en llatí), i ha estat creada a imatge dels termes flora i fauna, si bé tant flora com fauna són substantius ja existents en llatí, mentre que funga, no.
La forma micobiota (dels formants grecs mico- ‘fong’ i biota ‘vida’) és igualment una proposta dels especialistes i també es documenta tant en català com en altres llengües. S’ha creat per analogia formal amb el substantiu microbiota, sinònim de flora.
El manteniment de micoflora com a designació possible, malgrat la seva inadequació semàntica actual i malgrat l’aprovació de dues formes alternatives, respon bàsicament a dos arguments: al fet que és una forma amb molta tradició i àmpliament utilitzada i documentada (i en biologia el respecte a la tradició és un principi especialment important), i al fet que el substantiu flora ja s’utilitza de vegades amb un sentit no restringit al concepte de ‘planta’ (per exemple en casos com ara flora intestinal o flora vaginal).
Podeu consultar la fitxa completa d’aquest terme, amb els criteris tinguts en compte a l’hora d’aprovar les diferents denominacions, al Cercaterm i a la Neoloteca.
